El poder de l'humor

Chaplin i la bola del món
Aquest passat dijous vaig tenir el privilegi de poder moderar una taula de debat, en què Marçal Abella, Jordi Balasch, Paco Ermengol i Pep Monyarch, van donar la seva opinió a la pregunta: Què no es pot caricaturitzar a la premsa?.
Tots aquests humoristes gràfics de Lleida van anar repassant anècdotes i vivències personals que els ha comportat la seva tasca diària de fer-nos reflexionar sobre la realitat que ens envolta a través d’un dibuix humorístic. No és fàcil fer-ho, i no sempre hi ha la llibertat absoluta per tractar el tema que un desitjaria. La religió encara és un tema que s’ha de tractar amb molta cura, però amb més cura encara s’han de tractar les empreses que amb les seves inversions publicitàries, fan que els mitjans de comunicació puguin equilibrar les seves finances. Empreses com El Corte Inglés o Danone entre altres, que gasten milions d’euros en publicitat són generalment invulnerables a la crítica humorística des d'alguns mitjans de comunicació.
Els dibuixants van comentar que els polítics en general no s’atreveixen a expressar el seu malestar a l’hora de sortir satiritzats. Però, per altra banda, també van expressar la dificultat que implica treballar en ciutats no massa grans, on la possibilitat de trobar-te a la persona satiritzada en el mateix bar on esmorzes és més que probable. Els polítics intel·ligents saben, però, que si s’enfaden amb un humorista gràfic tenen totes les de perdre.
Ja ho plasmava de manera clara Umberto Eco en el seu llibre El nom de la rosa; fer riure és molt perillós. La gent que ostenta el poder, terrenal o espiritual, ho saben i van amb peus de plom. M’alegra saber que encara hi ha coses que incomoden als poders en majúscules. Per tant, llarga vida als humoristes!.

SEGRE 23/02/2003

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres