Futbol, seny i rauxa

L'històric gol d'Iniesta contra el Chelsea

Aquest dimecres Catalunya no va aconseguir ni la independència, ni un finançament espectacular, ni la visita d'Obama. Tot i així un crit de joia va recórrer tot el país de dalt a baix. Què va passar? Doncs que un xicotet pàl·lid de Fuentealbilla (Albacete) -Andrés Iniesta- va marcar un gol al minut 93 al Chelsea. I això és realment important? Des d'un punt de vista pràctic implica que el Barça ha aconseguit plaça per jugar la final de la Champions a Roma -que no és poc-, però el que realment ha implicat aquest gol ha estat força més que això. Amb aquest gol hem esfumat molts fantasmes que feia temps que ens perseguien, hem obert la porta a la possibilitat de guanyar tres títols en la mateixa temporada, hem fet que el joc bonic s'imposi al joc gasiu i sobretot, i per a mi el més important de tot, s'ha demostrat que treballant amb dedicació, humilitat i seny es pot arribar molt lluny. L'artífex de tot això no ha estat cap figura mediàtica internacional, ha estat un noi de Santpedor -Josep Guardiola- a qui agraden les poesies de Miquel Martí i Pol. Després del seny ha arribat la rauxa de la classificació i ara ens queden encara tres setmanes més per veure si la feina i el seny invertits durant tota la temporada donen els seus fruits en forma de títols i podem mantenir l'aixeta de la rauxa oberta una estona més. Hom ens recorda, però, que tot això és només futbol i que aquestes corbes que semblen de la felicitat suprema tenen una caducitat moltes vegades més breu que la dels iogurts. És veritat que la vida continua -tant per a culers com per a la resta de la gent- amb els seus drames econòmics i socials, encara que els mitjans de comunicació sembli que ho hagin oblidat durant uns dies. Però no estaria gens malament que aquest any, en vista del panorama que ens toca viure, el seny acumulat durant mesos amb la feina del Pep es transformés ara en una dosi extra de rauxa per als culers que durés algunes setmanes. Això sí que ja tocaria!

SEGRE 10/05/2009