I ara vegueries

Les possibles vegueries catalanes
AQUESTA SETMANA ha tocat una nova ració "d'apassionant" debat sobre futures distribucions territorials. En el debat trobem els consells comarcals, diputacions, vegueries, subdelegacions de Govern, àrees metropolitanes i no sé quantes institucions administratives més que se'ls puguin ocórrer. Els mateixos polítics reconeixen que han de tirar mà de manual per saber quines són possibles crear o desmantellar i quines no, ja que unes vénen consagrades i respectades per la Constitució i les altres per l'Estatut.
L'alcalde de Lleida parlava l'altre dia de vuit nivells diferents d'administració -des de les europees fins a la municipal- a la qual està sotmesa la ciutadania catalana. I ara encara es parla a casa nostra de crear-ne alguna més! Sincerament, un pot acabar creient que aviat faran falta administrats per poder fer funcionar i donar sentit a totes aquestes administracions. A mi la veritat és que tot aquest debat em deixa entre indiferent i recelós. Indiferent perquè entenc que ha d'haver-hi certs nivells d'administració, però no tinc clar quins són els més adients. Sí que vull, però, que funcionin bé i àgilment. Recelós perquè comprovo que cada nou nivell o reestructuració territorial comporta nous delegats, sotsdelegats i no sé quants càrrecs més burocràtics de designació directa dels partits afectats i amb sous considerables. És a dir, més "menjadores" amb quotes directes al partit de torn. Tampoc tinc gens clar que més subdivisions a Lleida ens facin gaire favor. Si amb més territori i població hem estat sovint obviats o no escoltats des de Barcelona, em costa creure que entitats més petites i representant menys gent, ajudin a canviar aquesta inèrcia. Ans al contrari, em temo que poden empitjorar la situació. Aquest debat, que el veig com una simple baralla entre partits pels llocs de poder que comporta, no ens ha de distreure de cap manera de la lluita ciutadana per reclamar un bon equilibri territorial dins de Catalunya, siguin quines siguin les seves divisions territorials i com les anomenin.

SEGRE 23/11/2008

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres