L'Argentina

Una alemanya a la Patagònia
He llegit fa poc un llibre sobre la Patagònia de 1920. El llibre es titula: “Allá en la Patagonia” i està escrit per Maria Brunswig de Bamberg. Aquest llibre és un recull de cartes que Ella, la mare de Maria, anava escrivint cada 15 dies a la seva mare. Ella va anar d’Alemanya a l’Argentina amb el seu marit a principis del segle passat per treballar com a colons en diferents explotacions ramaderes de la Patagònia. El llibre és un interessant reflex de la vida quotidiana a una finca de la Patagònia als anys 1920-1930. A les cartes tan sols hi ha dos comentaris de caràcter polític. Els dos comentaris estan fets en cartes escrites l’any 1927. En una d’elles es queixa del gran grau de corrupció que hi ha entre els alts càrrecs de l’Administració i en una altra critica els partits polítics, dels quals diu que tan sols busquen els interessos particulars i deixen de banda els generals que poden beneficiar tot el país.
És realment curiós comprovar com 75 anys després, aquestes mateixes crítiques es poden escoltar de qualsevol manifestant que protesta amb les seves cassoles pels carrers de Buenos Aires.
¡Quantes vegades s’ha dit que qui no aprèn dels errors de la història està condemnat a tornar-los a repetir!. La darrera notícia que he llegit diu que Eduardo Duhalde ha nomenat a la seva dona, Hilda González, ministra de “Desarrollo Social”. Aquests nomenaments no ajuden a donar una bona imatge anti-corrupció. Mentrestant, Carlos Menem, expresident de l’Argentina i peronista com Duhalde, no para d’atacar la gestió política i econòmica de Duhalde, quan el que faria falta és anar més units que mai. De 1927 al 2002 es repeteix la trista cançó que ha de patir el poble argentí.
Ho sento, Evita. Jo, avui, sí ploro, però no per tu, sinó per l'Argentina.

SEGRE 13/01/2002

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres