A Lluís Nosàs Tebé

Cartell de l'Associació per a la
 Recuperació de la
Memòria Històrica de Catalunya 
(ARMH Catalunya)

Barcelona15 d’agost del 1938. Dins de l’Estació de França soldats que marxen cap al front s’acomiaden de les seves famílies i de les seves parelles. Es viuen moments angoixants. Els que es queden i els que marxen saben que pot ser la darrera vegada que es vegin amb vida.

La Dolors Nosàs i el seu fill de 8 anys, el Pere, s’acomiaden de l’oncle Lluís. El seu Batalló 405 surt cap al sud. La Batalla de l’Ebre fa alguns mesos que ha començat i l’exèrcit de la República necessita més tropes per fer front als atacs de les tropes nacionals.

Pocs dies després, la Dolors rep una carta del front: Mentre li tremolen les mans llegeix el breu missatge: "Ferit. Hospital desconegut".

Ho van intentar, però ni la Dolors ni la Maria, l’altra germana del Lluís, no van arribar mai a saber que li havia passat al seu germà de 33 anys.

Hauran de passar 66 anys perquè gràcies a la insistència d’aquell nen de 8 anys - avui en dia el meu pare -, jo - el seu fill - m'hagi possat a treballar per aconseguir esbrinar que li va succeir al seu oncle Lluís.

El Lluís va ser traslladat a la Serra de Pàndols. En aquest indret, tristament famós per la duresa dels combats, va caure ferit. A finals d’agost va ser ingressat a l’Hospital de Campanya núm. 3 del Perelló, amb una greu ferida a l’estómac. L’u de setembre moria i era enterrat al cementiri del mateix poble. Tan sols havien passat 15 dies des del seu comiat de la Dolors i el Pere a l’Estació de França. Ara, gràcies a aquesta recerca, els de la família hem pogut col.locar una placa al cementiri del Perelló amb el seu nom.

Amb l’ajut del senyor Manuel Perona de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya (ARMH), Lluís Salvadó del Consorci Memorial del Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE) i del senyor Salvador Pallarès, alcalde del Perelló, el Pere i altres familiars hem pogut saber què li va passar al Lluís Nosàs. Moltes gràcies pel vostre ajut, sense ell la meva recerca hagués estat impossible. La vostra feina és imprescindible per salvaguardar la memòria històrica i el respecte que aquest país reclama per a les vícitimes de la Guerra Civil. 

SEGRE 13/06/2004