Saber o no saber

EL LLARG secret del vaixell Alakrana ha acabat de manera positiva. Com a mínim pel que fa a la llibertat dels mariners. Això és veritablement motiu d'alegria. Una altra cosa molt diferent és la factura política que li toca i li tocarà pagar al govern del PSOE en relació a la gestió de tot l'incident. És evident que la gestió d'un segrest d'aquest tipus no ha de ser gens fàcil i precisament aquest nivell de dificultat ha de requerir molta prudència i una actuació coordinada que no comporti més dificultats a les ja inherents al cas. També entenc que el nivell d'informació que es pugui traslladar als mitjans de comunicació i a la ciutadania en general hagi de ser molt mesurat per no facilitar les coses als segrestadors. Després, quan el desenllaç és satisfactori, un pot esperar algun detall extra de les actuacions dutes a terme. En el cas de l'Alakrana, començo a tenir els meus dubtes de si vull saber com ha anat tot plegat. La veritat és que tot el que vaig llegint als diaris aquests dies em provoca més desencís que satisfacció (tret de la tornada a casa dels mariners).
Llegeixo sobre temes de gelosia entre les ministres Carme Chacón i María Teresa Fernández de la Vega, lluites de poder internes, contradiccions entre ministeris, també contradiccions i desmentits entre l'exèrcit, els serveis d'espionatge i diversos representants del govern i així un llarg etcètera de situacions que no són el millor exemple per donar confiança a la ciutadania. Em temo que si sabéssim realment tot el que ha passat i s'ha dit durant aquest segrest ens posaríem les mans al cap. Potser aquest és un cas com el del 23-F, del qual tenia molt interès a conèixer-ne els detalls però que després de llegir el llibre Anatomía de un instante de Javier Cercas, m'he quedat amb la sensació de si seria millor aplicar-me el refrany popular "si vols ser feliç, no analitzis".
Em sembla preocupant comprovar que saber detalls de l'acció política interna d'un govern produeix més desconfiança i inseguretat que credibilitat i solidesa.

SEGRE 22/11/2009

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres