"Superwoman"

Superwoman a l'atac!
Avui és el primer diumenge de maig i celebrem el Dia de la Mare. El veritable sentit d’aquesta celebració sembla que amb el temps ha quedat amagat darrere d’una ampolla de perfum o d’un ram de flors. La figura de la mare es mereix quelcom més que un regalet. Jo poso el meu gra de sorra i els dedico també la meva columna d’avui. Ho vull fer, a més a més, pensant en una sèrie d’amigues i companyes de feina amb les quals tinc la sort de compartir estones de lleure i de treball. Jo les anomeno superwoman i els hi tinc una fascinació i admiració totals. El perfil és més o menys el següent: es tracta de dones entre els 30 i els 40 i pocs. Estan casades i sovint tenen més d’un fill. A la feina no tenen por d’agafar responsabilitats i embarcar-se en nous projectes. Treballen sense parar dins i fora del seus llocs de treball. Es preocupen per estar al dia en la seva feina i formar-se per ser millors professionals. Al mateix temps s’ocupen del marit, dels fills, de la llar i sovint també dels avis de la família. Però tot això no ho fan superficialment, sinó que quasi sempre són elles qui van a les reunions a l’escola, o qui porten els nens o els avis al metge.I a sobre, aquestes dones encara tenen una mica de temps per llegir llibres, xerrar amb una amiga (o amb mi), o convidar a sopar a casa els amics (sovint els d’ell). Resumint: estan en tot i amb tothom.
No els parlo de cap ens d’una altra galàxia. Són dones de carn i ossos i n’hi ha moltes al voltant nostre. El que costa més de trobar és un home que estigui al seu nivell. De fet, ¿coneixen algun home que es preocupi en la seva vida per alguna cosa més que no sigui la seva feina i el sexe?. Si n’hi ha algun, deu estar en perill d’extinció o no el deixen sortir de casa. !Felicitats, mares¡

SEGRE 02/05/2004

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare