"Entnazifizierung"

Un dels llibres que explica
la Entnazifizierung

Portem un parell de setmanes en què l’aigua de la política estatal baixa molt tèrbola. En plena negociació de l'Estatut per a Catalunya, alguns militars han fet declaracions polítiques i molt sectàries en públic sobre la unitat territorial i la defensa de la constitució. Opinions que volen fer de contrapès a les democràtiques aspiracions polítiques d’una gran majoria del parlament català. El president del Tribunal Suprem també ha posat cullerada i opina que parlar català és com ballar sevillanes.
Veient tot això, tinc la sensació que en un moment tan peculiar com el que estem vivint – un govern d’esquerres a l’Estat i un nou Estatut ambiciós negociant-se a Madrid - afloren sentiments i actituds que haurien d’haver desaparegut durant la transició. A Espanya, però, vàrem decidir no actuar com a l’Alemanya de la postguerra aplicant la Entnazifizierung (desnazificació). Els alemanys es van veure obligats a seguir un procés per apartar dels poders públics aquelles persones que havien tingut responsabilitats de govern durant el nazisme. La gent havia d’aconseguir el popular Persilschein, que l’acreditava “net” de qualsevol lligam amb el nazisme, per aconseguir entrar a l’administració o la política. El nou govern alemany va sorgir amb saba nova i força net d’elements pronazis.
A Espanya, durant la transició es va passar de puntetes per moltes coses. Puc entendre i acceptar que en aquell moment s’actués així, però potser en alguns aspectes s’hauria d’haver estat més curós i no permetre que gent que havia gestionat la dictadura, continues gestionant la nova democràcia. La gran generositat exercida durant la transició no pot fer que ara visquem i negociem políticament amb la por al cos per les actituds i declaracions d’uns sentimentals del franquisme.

SEGRE 22/01/2006

Comentaris