Mentir per poder ser. Enric Marco

Enric Marco
Enric Marco m’havia impressionant parlant de manera magistral sobre els seus sentiments durant una partida d’escacs contra un SS al camp de concentració de Flossenburg. Dijous afirmava que tot això s’ho havia inventat. Sembla que va estar en una pfresó, però mai en un camp de concentració nazi. E. Marco ha fingit fins ara. No sé quins motius l’han portat a reconèixer ara tota aquesta mentida. Una mentida que el va portar a ser president d’Amical Mauthausen i a rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Marco diu que ho ha fet perquè no volia que la gent s’oblidés de les víctimes. La seva actitud, però, dóna ànims als neonazis per qüestionar novament si és veritat tot el que s’ha dit sobre els camps de concentració. És a dir, ha aconseguit tot el contrari del que deia pretendre.
Es sorprenent, i fascinant a la vegada, veure com hi ha gent que fa de la mentida constant el seu sentit de la vida. A Espanya vam tenir un personatge que quasi arriba a ministre, mentint i enganyant a tothom; Luis Roldán. Als EUA un periodista de la prestigiosa revista The New Republic, va estar mesos inventant-se notícies per mantenir el seu prestigi professional davant els altres companys. El film El precio de la verdad de Billy Ray mostra el procés pas a pas.
Hi ha gent que viu la mentida, no tan sols com una veritat absoluta, sinó com la base de la seva pròpia existència. La seva realitat és insuportable, la seva mentida un oasi de confiança davant els altres.
Els camps de concentració, l'Holocaust i les atrocitats nazis van existir, i els que menteixen per poder ser, també existeixen i sovint els tenim més a prop del que ens pensem.

SEGRE 15/05/2005

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres