Por a volar

Volar no sempre és agradable
Tot just dos dies després de tornar de vacances i haver-me passat més de deu hores dins d’un avió, veig per televisió els resultats de l’accident aeri de Barajas. Més de 150 persones han perdut la vida a l’estavellar-se un avió d’Spanair quan intentava aixecar el vol des d'una pista de l’aeroport madrileny de Barajas. El fet que l’avió anés ple de combustible, ja que tot just s’enlairava, va transformar l’aparell en una autèntica bomba incendiària. Per moments m’han vingut a la ment les imatges del terrible accident de Los Rodeos de fa uns quants anys a les Canàries. Tot i que volar és un dels sistemes de transport més segurs, cada vegada que hi ha un accident d’aquest tipus, amb tot el seguiment mediàtic que es produeix, fa que a un se li treguin les ganes de tornar a agafar un avió.
El fet que m’agradi viatjar m’ha obligat a haver d’agafar infinitat d’avions de tot tipus. Això també ha comportat la meva part d’ensurts, que afortunadament puc explicar. Un parell de vegades hem hagut de tornar a l’aeroport corre-cuita perquè l’avió – segons el pilot – patia una avaria que no el permetia continuar volant. Una altra vegada tornat de Cuba un passatger davant meu va veure com sortia combustible d’una ala de l’avió. Després de dir-ho a l’hostessa i que vingués el comandant a comprovar-ho, vàrem tornar a l’Havana. ¡No funcionaven els indicadors de l’avió! Encara ara dono gràcies a l’anònim passatger que es va dedicar a mirar per la finestreta en el moment oportú. Tornant de Hawaii i mentre servien el sopar, unes turbulències imprevistes i molt fortes van fer anar per terra hostesses, carros, safates de menjar i tot allò que no anava lligat als seients. Els crits de pànic es van apoderar de l’avió durant força estona. Els alumnes que van fer el viatge a Egipte amb l’EOI fa un parell d’anys també recordaran el mal tràngol viscut sobre el Cairo, gràcies a les turbulències.
Malgrat tot això, a mi, anar a un aeroport i agafar un avió que em porti a un altre país continua produint-me una sensació d’aventura i llibertat difícil de definir. Continuaré volant.

SEGRE 24/08/2008

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres