L'últim, si us plau?

SUPOSO QUE han fet servir sovint l'expressió: l'últim/a, si us plau? És una expressió que es fa servir generalment quan hi ha una llarga cua de gent esperant ser atesa. La frase té una certa connotació de sacrifici i acceptació de l'inevitable que em sembla que es pot fer servir més enllà d'una botiga. Podem fer servir la mateixa pregunta i amb les mateixes connotacions negatives a l'hora d'aguantar el seguit de males notícies que ens cauen dia sí i dia també. Cada dia ens despertem preguntant-nos quina és l'última que hem d'esperar amb resignació i bona cara. Amb resignació perquè sabem que la cua de males notícies és llarga i amb bona cara perquè els governants, per una banda, i grans empreses estatals, per l'altra, s'esforcen per convèncer el personal que no estamos tan mal. Fins i tot es gasten un munt de milions per endegar una campanya anomenada estosololoarreglamosentretodos.org per donar moral a la població. Donem una ullada però al cúmul de desgràcies que tenim davant: sentència sobre l'Estatut retardada sine die i amb perspectiva que surti ben retallat, consultes populars a casa nostra amb resultats més que discrets, impossibilitat de renovar el tribunal constitucional, reunió entre Zapatero i Rajoy per parlar de la crisi i tan sols pacten una reforma de la llei de caixes d'estalvi, crítiques internacionals a l'economia espanyola que sonen a Grecia II, les borses es van desplomant sense parar, el pacte educatiu entre PP i PSOE fracassa, el President Montilla amenaça Rajoy amb una ruptura amb Espanya si hi ha una sentència negativa sobre l'Estatut, però fa callar i rectificar Maragall, Castells i Collboni o els diputats del PSC a Madrid quan es mostren una mica crítics amb el govern del PSOE i el seu President. I el que per a molts és el pitjor de tot: l'efecte prozac del Barça s'ha diluït i no jugarem la final de la Champions al Santiago Bernabéu. Ja veuen que la cua és llarga i sembla que hi hagi gent que treballi perquè l'últim maldecap dels catalans mai acabi de ser veritablement l'últim.

SEGRE 9/5/2010

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres