Els nous esclaus


ELS ESCLAUS no tenen llibertat i depenen en tot moment de la bona o mala disposició del seu amo per poder continuar vivint més o menys còmodament. Així em sento jo -i molts milions de persones més- davant de les companyies de telecomunicacions. La vida quotidiana d'un ciutadà o un professional de qualsevol àmbit està sotmesa a la tirania de les companyies que tenen les xarxes de comunicació. La gent és comunica via e-mail, Facebook, Skype, Twitter... Els bancs et diuen que ho consultis tot per internet o et toca pagar comissions per les cartes. Hi ha empreses que tenen les millors ofertes únicament a internet. També companyies aèries i agències de viatge només et deixen comprar a través de la xarxa. L'Administració pública t'obliga a fer moltes gestions i consultes per via telemàtica. Molts cursos de formació ja només són a distància i a través d'ordinador. En el mateix món de l'ensenyament d'idiomes cada vegada agafa més força l'ensenyament via internet i es dilueix l'aspecte presencial de l'aprenentatge. En resum, un camí sense retorn que marca el futur de la societat. Això, però, té un preu: aquest camí està sotmès a la qualitat del servei que poden o volen donar les companyies. I aquest aspecte deixa molt a desitjar. Fa poc vaig canviar de Telefónia a Orange després que la mateixa gent de Telefónica em reconegués que estava pagant molt pel que m'estaven oferint. Després de dir que m'havia de donar de baixa i una altra vegada d'alta per poder gaudir d'una millor tarifa i que havia de passar-me uns dies sense connexió, vaig canviar a Orange. Des de fa un mes, però, tinc una connexió que es penja cada dos per tres i, segons el tècnic que m'han enviat, això em passa per anar a companyies barates. Dedueixo, doncs, que he triat un amo massa dèbil i la meva vida d'esclau telemàtic ha empitjorat tremendament. Actualment, no tenir una connexió a internet és pràcticament deixar d'existir, de comunicar-te i de treballar a la vegada. És fuetejar l'esclau del segle XXI sense necessitat de cable, via Wi-Fi, que fa mal però no deixa senyals.

SEGRE 26/09/2010

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres