Sorpresa finlandesa

Finlàndia ens ha sorprés 

Supuso que, com a molts de vostès, els resultats de les darreres eleccions finlandeses m'han deixat bastant sorprès. Un partit d'ultradreta anomenat Els Veritables Finlandesos i liderat per un tal Timo Soini ha sigut la tercera força política més votada. Aquests resultats compliquen molt la formació d'un nou govern a Finlàndia i, a resultes d'això, també el futur de les relacions d'aquest país amb la UE. D'entrada, costa d'entendre que un país que és el paradigma de la qualitat educativa i, per tant, de la formació de la seva gent, tingui un partit anomenat veritables finlandesos i que, a més, tingui aquest important suport electoral. Considerar que la gent que vota altres opcions polítiques no són veritables conciutadans fa una sensació de societat fracturada. Per altra banda, tenim el discurs antieuropeu que cada vegada guanya més adeptes entre la població de diferents països d'Europa. En època de crisi econòmica generalitzada, en molts països europeus ja han sorgit líders polítics que veuen els ajuts a països com Grècia, Irlanda o Portugal un llast intolerable i veuen la UE més com un problema que com una solució. Aquestes actituds en el món global en què vivim tenen una repercussió directa en l'economia i, per tant, tendeixen a empitjorar les condicions de pagament del deute d'aquests països. A la UE compartim moneda i la seva estabilitat depèn de l'actitud comuna de tots els seus països membres, però a part d'això també compartim valors i una manera d'entendre la col·laboració entre estats. És cert que alguns països han viscut massa temps per sobre de les seves possibilitats i ara han de ser ells els primers a fer forts sacrificis per sortir d'aquesta situació. A la UE ens han recordat que no hi ha barra lliure i cada u s'ha de pagar les seves consumicions. Aquesta festa que hem viscut fins ara s'ha de replantejar a fons, sens dubte, però, per altra banda, no podem convertir aquesta situació en un enfrontament entre estats, on la demagògia producte de la crisi actual ens retorni a antics discursos que haurien de quedar ja només per als llibres d'història.

SEGRE 24/04/2011