La vida política i econòmica espanyola està pendent de si hi ha un avançament electoral o no. Algunes veus diuen des de Madrid que aquest avançament és absolutament inevitable si es vol calmar al més aviat possible la pressió sobre l'economia espanyola que exerceixen la Unió Europea i el Banc Central Europeu. Un nou govern que sortís reforçat de les urnes tindria 4 anys de marge per redreçar un rumb que ara mateix molta gent defineix com erràtic. Aquesta sensació de no saber cap a on anem no és la millor medicina per donar confiança a la gent del país, als inversors estrangers o als compradors del nostre deute. El PP fa dies que clama per aquest avançament, però ZP continua sense moure fitxa i negocia, ara amb uns, ara amb uns altres, les diferents mesures per fer front a la crisi. Tampoc ajuda gens a apaivagar aquest ambient d'angoixa econòmica escoltar com els responsables dels nous governs municipals i autonòmics diuen les xifres dels deutes que tenen els seus ajuntaments i autonomies. Amb aquest panorama sobre la taula, no sembla la millor opció deixar passar mesos per veure si alguna mena de miracle eco-nòmic revifa la nostra economia i el càstig electoral socialista és inferior. El PP no facilitarà gens les coses als socialistes ni a la política econòmica del Govern. Sens dubte, continuarà jugant el paper de forçar-los a convocar les eleccions al més aviat possible, negant cap acord que doni el més mínim respir a ZP i les seves mesures econòmiques. Potser el PP en pugui sortir electoralment beneficiat, però està clar que per a l'economia del nostre país i la imatge d'unitat que s'hauria de donar -i haver donat- en la situació actual, aquesta no és la millor manera d'actuar. Així no es dóna confiança, ni dins ni fora de les nostres fronteres. Les eleccions haurien d'arribar al més aviat possible i que es prenguin les mesures oportunes per començar a sortir de la crisi. I com més consensuades siguin aquestes mesures, molt millor.
SEGRE 17/07/2011
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada