La Diada del compromís



La celebració de la Diada d’enguany s’emmarca dins d’una conjuntura de nous factors socials, econòmics i polítics absolutament impensables fa només un any. Uns factors que de ben segur determinaran el futur de Catalunya, del seu autogovern i de la seva gent. La crisi econòmica que ja s’havia anat anunciant feia temps, i que alguns negaven per interessos partidistes, ha sacsejat de manera molt dura la realitat de la nostra vida quotidiana. Aquesta gravíssima crisi i l’amenaça constant des de fa uns mesos de ser intervinguts pel Banc Central Europeu, malgrat les mesures que anava improvisant el President del Govern, han portat fins i tot a reformar la Constitució espanyola de la nit al dia amb la connivència dels dos grans partits estatals, PP i PSOE. La possibilitat de reformar la Constitució que durant anys se’ns havia anat venent com un fet impossible de dur a terme, ara ha estat factible fer-ho a corre cuita per poder calmar la pressió dels mercats financers i donar satisfacció als governs europeus als que devem més diners. En conseqüència, hem vist com el tant preuat pacte constitucional ha quedat fet miques i la capacitat d’autogovern de Catalunya està en perill. Mentrestant, l’atur no para de créixer. Amb tot això, la ciutadania fa temps que es mostra preocupada i no veu amb bons ulls tot el que està passant. Des de pocs dies abans de les eleccions municipals una part es va mobilitzar per mostrar el seu rebuig a tot el que estava passant i demanar canvis estructurals en tot el sistema. L’anomenat moviment 15-M continua encara sent present i fent escoltar les seves reivindicacions de canvi. I com a cirereta final a tot aquest pastís, a casa nostra ens ha caigut la sentència fa pocs dies del Tribunal Superior de Catalunya en relació al català com a llengua vehicular en l’ensenyament obligatori. El Tribunal Suprem de Madrid en la seva retallada sobre el nou Estatut ja va obrir el camí per arribar, ara, a aquesta sentència que intenta dinamitar 30 anys d’un sistema d’immersió lingüística en el nostre sistema educatiu lloat, fins i tot, per institucions europees. Amb tot aquest seguit de males notícies que hem anat rebent, i que semblen no tenir aturador, una Diada Nacional com la d’aquest 11 de setembre no pot passar desapercebuda. En una situació com l’actual i amb un futur pròxim encara més complicat, hem de tenir clar que ara ens estem jugant el futur de Catalunya. És molt important que la gent tingui consciència que el que passarà a curt termini a casa nostra, determinarà el futur de les properes generacions de catalans. Hem de tenir amplitud de mires i gran visió de la jugada per no hipotecar de manera definitiva el futur de Catalunya i les seves legítimes aspiracions. Amb l’excusa de la gran crisi econòmica no podem permetre que es vagin prenen decisions que afectin a la voluntat sobirana del poble català i que es vagi reculant en els nivells d’autogovern i millores de finançament. Sabem que des de el poder central tornaran a ser impermeables a les nostres demandes, com ha vingut passat en els darrers temps. Per fer-hi front però, hem de mirar d’estar més units que mai i deixar les petites picabaralles de partit per a moments menys decisius. La situació actual requereix, o millor dit, exigeix un ampli i fort front comú català per defensar el nostre projecte de país. Hem de ser protagonistes del nostre projecte de futur i no deixar-ho en mans ni de tercers ni d’un destí que sembli impertorbable. Hem d’implicar-nos en el disseny del nostre futur en aquests moments que exigeixen grans canvis, tant estructurals com de mentalitat. Hem de fer un projecte de país en el que la qualitat de vida dels seus ciutadans sigui el pal de paller que ens agrupi.
En aquest 11 de Setembre, a la nostra Diada Nacional, hem de deixar més clar que mai el nostre compromís amb la nostra terra i amb la nostra gent. Els convido a participar en tots aquells actes tant institucionals com de diferents col·lectius socials que durant aquest cap de setmana mostraran aquest compromís amb el futur de la nostra nació. Bona Diada!
11/09/2011

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres