Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2011

Aportacions a un pressupost de crisi

Imatge
La greu crisi i la gestió econòmica de l'equip de govern, bastant discutible per l'elevat endeutament i amb uns impostos exageradament cars per una ciutat mitjana com la nostra, han marcat l'aprovació dels pressupostos de la Paeria per a l'any 2012. Un any que serà dur per a tothom i per al qual necessitem bona disposició per tirar endavant la ciutat remant tots junts cap a bon port, per sobre de discussions partidistes. Malgrat els esforços en aquesta direcció durant la negociació dels comptes, CiU no pot votar a favor dels pressupostos presentats per l'equip de govern socialista i ha optat per l’abstenció. Som absolutament conscients de la situació i per això prioritzem la negociació i la possibilitat d’acords abans que la pura i simple confrontació, actitud tradicionalment atorgada a la feina de l’oposició. El que s’ha vingut fent fins ara i com s’ha vingut actuant fins ara des del govern i l'oposició, haurà de ser revisat de dalt a baix, ja que la situació …

Morir insatisfet

Imatge
Bonnie Ware, una experta en cures pal·liatives a persones a punt de morir, ha fet un estudi sobre les coses que els éssers humans lamentem no haver fet quan ens trobem a les portes de la mort. En el moment en què una persona arriba a un punt de la seva vida en què el temps de què disposa és molt limitat, es té tendència a fer un balanç d'aquelles coses que hauríem hagut de fer i no vàrem fer o aquelles de què ens penedim. El primer lament que surt reflectit al llistat de B. Ware és: "M'agradaria haver tingut el valor de viure una vida fidel als meus conceptes i no una vida pendent del que els altres esperaven de mi." Podríem definir aquesta frase amb el títol d'una pel·lícula alemanya; vivim La vida dels altres . Una vida en què la pressió de l'opinió dels altres, la pressió de ser com agrada als altres, s'imposa sobre la pròpia identitat i sentiments.
El segon lament està vinculat a la vida laboral: "M'hauria agradat no haver treballat tan dur.&q…

Llops esteparis

Imatge
Aquesta setmana he fet una xerrada a l'EOI de Lleida sobre l'escriptor alemany (després nacionalitzat suís) Hermann Hesse. La veritat és que no tenia gaire clar que un dimarts boirós al vespre la figura d'aquest escriptor aixequés massa interès entre la gent. Malgrat això, l'assistència de públic va ser molt bona. Aquest fet constata l'atracció que encara exerceix l'autor de Siddhartha entre la gent. Hi ha públic de tot tipus; lectors més grans que recorden haver-lo llegit de jove i també gent més jove que o bé l'ha descobert fa poc o bé ha sentit a parlar d'ell entre els amics. Per preparar la xerrada vaig actualitzar les dades que tenia i vaig rellegir trossos de la seva obra. Una vegada més vaig tornar a deixar-me seduir per la seva obra i la seva personalitat. Hi ha una dada que per si sola il·lustra el seu èxit: es calcula que cada dia al món es venen 35.000 llibres seus! És a dir, el que un escriptor normal no pot vendre en tota la seva vida, Hess…