Massa factures al calaix

La poca transparència de l'equip de govern socialista a la Paeria ens porta sorpreses com descobrir que som l'ajuntament, entre les quatre capitals catalanes, que té més factures impagades a 31 de desembre del 2011. De fet, les dades vénen a confirmar les reiterades veus d'alerta que hem aixecat sobre la delicada salut dels comptes municipals. I això a partir de l'escassa informació a la qual ens permeten l'accés i del descontent que ens arriba de molts proveïdors municipals que fan cua per cobrar unes factures, que en alguns casos, comprometen la seva supervivència.

Ara afloren, aparentment, totes les factures que hi havia al calaix de l'equip de govern socialista. I hem hagut de recórrer a un nou crèdit de 18,7 milions d'euros per pagar-les. Però és que fa sis mesos, l'octubre passat, la Paeria va haver de sol·licitar un altre crèdit, de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), per un import de 6 milions d'euros, en teoria, per saldar aquestes factures impagades. Ja llavors vàrem advertir que Lleida era la capital de l'Estat que més diners demanava per fer front al deute amb els seus proveïdors. No és, doncs, casualitat que ara continuem, desgraciadament, al capdavant d'aquest rànquing. Un finançament de les factures que, dit sigui de pas, ens sortirà ben car en forma d'interessos que haurem de pagar entre tots els lleidatans.

En aquest sentit, la resposta de l'equip de govern ha estat decebedora. El victimisme respecte a les altres administracions no ens ajudarà a millorar les finances municipals. És clar que els ajuntaments són la baula més feble de l'engranatge. És clar que la Generalitat i l'Estat han de pagar els milions que deuen a la Paeria. Són diners de tots els lleidatans. Però això no és excusa per no afrontar les teves obligacions com a responsable polític. O és que Lleida és l'única ciutat a la qual se li deuen diners? Em temo que no.

El Reial Decret 4/2012 ha permès fer la prova del cotó. I Lleida no resisteix la comparació amb les altres capitals catalanes. Girona, per exemple, que només deu 243.000 euros als proveïdors i a la qual la Generalitat deu 19 milions d'euros. Barcelona, que deu 1.000 euros en factures impagades per un temps superior als 50 dies i no recorrerà a l'ICO. Només Tarragona, també amb govern socialista, està a l'alçada de Lleida, amb 16 milions en factures pendents. Ens deuen diners? Sí. Hem gestionat bé els nostres comptes com a ajuntament? A la llum de les dades, és evident que hi ha hagut mala gestió.

A més a més, la deslleialtat institucional de culpar els altres de la teva responsabilitat com a Administració, de les teves factures pendents, ens portarà problemes. Qui pot confiar en un ajuntament que quan canvia el color polític d'una Administració la culpa de tots els seus mals? O és que tots els deutes de la Generalitat i l'Estat s'han generat en un any, des que ja no hi ha governs amics socialistes a Barcelona i Madrid?

Ja n'hi ha prou de fugides endavant que engreixen més la motxilla del deute de l'ajuntament. Afrontem de debò i d'una vegada per sempre el gran problema d'aquest consistori: l'escàs control de la despesa. No pot ser que encara continuem estirant més el braç que la màniga. És incomprensible que al 2011 hàgim gastat 3,2 milions més del que podíem, segons el reconeixement de crèdit fet públic aquesta setmana. Més encara quan la resta d'administracions es veuen obligades a prendre decisions a contracor, impopulars i duríssimes per reduir la seva despesa.

Dit això, ara el que hem de fer es arremangar-nos i col·laborar i que, com a mínim, no es torni a generar aquest volum d'impagaments. Això passa per controlar la despesa i presentar un pla de viabilitat de les finances de l'ajuntament creïble i transparent. La situació ens obliga a ser valents i reconèixer que s'ha acabat la festa de la despesa. En el Grup Municipal de CiU, l'equip de govern trobarà col·laboració per afrontar la situació i lleialtat, la mateixa lleialtat institucional que vostès haurien de tenir amb la Generalitat i l'Estat.

Març 2012

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres