Residuals o independents

El President Pujol
a la conferència d'ESADE

Aquesta setmana vaig assistir a la conferència que, sota el títol En el tombant del camí. 1714-2014 , va pronunciar el M.H. Jordi Pujol a ESADE. Abans d'anar-hi, ja tenia la sensació que el que diria l'expresident J. Pujol en aquella xerrada es recordaria durant molt de temps. I crec, sincerament, que així serà. Va estar parlant durant poc més d'una hora. Va començar un relat sobre la història de Catalunya a partir del 1714. Després d'explicar les vicissituds del poble català, amb moments de més enfortiment comercial i social que polític i uns altres més reivindicatius, ens va situar en el moment actual. A partir d'aquell moment, l'expectació a la sala va créixer en intensitat. La sapiència política de Pujol i, sobretot, la seva llarga experiència en negociacions amb el Govern central de torn fan que les seves prediccions siguin escoltades amb especial interès. I més encara si es fan en un moment especialment difícil per a Catalunya, producte -segons ell- d'una combinació dels mitjans de comunicació, la immigració, la globalització i per l'increment de la capacitat de pressió de l'Estat. De resultes de tot això, la seva postura va ser clara i contundent. Va dir que Catalunya està en la disjuntiva de ser residual o independent, i que, per tant, davant aquesta situació, hem d'optar per l'opció de la independència. Aquest horitzó és el que ens faria avançar i l'únic que ens podria salvar de la residualització. Va plantejar una independència que sonava una mica al viatge a Ítaca de Kavafis. No sabem ben bé si hi arribarem, però hem de treballar sense defallir i enfortir-nos en tots els àmbits per si un dia arribem i podem fer port.
Per tancar la xerrada, va fer una reflexió que em va semblar molt encertada. No hi ha hagut cap historiador o sociòleg que hagi aconseguit entendre correctament com el poble català, malgrat tots els drames, patiments i injustícies viscudes, sempre ha aconseguit tornar a aixecar el cap, sense fatxenderia -com va remarcar-, però sí amb orgull i valentia. Que així torni a ser!

SEGRE 11/03/2012

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres