El futur ens exigeix valentia

Afrontem el futur sense por
Aquesta setmana ha fet un any de les últimes eleccions municipals. Ha estat un any intens, en el qual, els efectes de la crisi econòmica sobre les famílies lleidatanes i sobre els comptes públics, tant els de l’Ajuntament de Lleida, com els de la Generalitat i l’Estat, han estat devastadors i de conseqüències encara incertes. El resultat de les urnes va dictaminar que a Lleida el partit socialista governés amb majoria absoluta i van encomanar a CiU que exercís el rol del principal grup de l’oposició. Les campanyes electorals són èpoques d’un gran apassionament però ja llavors les persones que formaven part de la candidatura que jo encapçalava vam deixar clar que aquest mandat seria un període difícil en el qual tots hauríem de posar de la nostra part per tractar de superar les dificultats econòmiques i mantenir la cohesió social i un nivell acceptable de convivència. Això s’ha traduït, de la nostra part, en iniciatives pràctiques, austeres i en benefici de la ciutat, algunes de les quals han comptat amb la unanimitat de la corporació municipal. També hem recolzat aquelles decisions de l’equip de govern que, tot i que de vegades es pogués interpretar com una crítica a les decisions de governs encapçalats per la nostra coalició, anaven en favor dels interessos de les ciutadanes i ciutadans de Lleida, als quals ens devem com a regidors. No vull fer un recompte exhaustiu de les mateixes, tot i que vull destacar que hem presentat 15 mocions, de les quals s’han aprovat, total o parcialment, 13 amb el suport majoritari del Ple de la corporació. A això cal sumar les desenes de propostes en comissions municipals i nombrosos precs i preguntes. La voluntat de fer pinya continua, però aquesta oferta no és un xec en blanc a ningú. El diàleg i el consens són eines necessàries en la política en temps turbulents com els que vivim i des del Grup Municipal de CiU hem intentat treballar en aquesta línia. A vegades, però, l’equip de govern ha optat per actuar en solitari i aplicar el corró de la majoria absoluta, tant amb la resta de grups polítics municipals, com, desgraciadament, amb alguns ciutadans quan demanen ser escoltats. És una opció legítima, tot i que equivocada en el fons i en les formes, més encara quan la ciutadania ha expressat que, ara més que mai, volen ser tinguts en compte. El primer any de les eleccions ha desembocat en un nou període marcat per unes perspectives encara pitjors que al maig del 2011: l’atur s’ha enfilat ja fins a més enllà del 15% a la ciutat de Lleida i el teixit econòmic i comercial local s’aprima lenta, però progressivament. Però això no ens pot desencoratjar ja que el futur pròxim ens exigeix precisament valentia i, als polítics en particular, ens demana almenys cinc coses bàsiques a complir per tirar endavant. La primera és teixir un consens real en temes estratègics de ciutat. Per exemple, en la recuperació del parc de les Basses, que, més enllà de la nostàlgia, volem que sigui un impuls per a l’activitat econòmica, un punt de referència i d’atracció turística per a tota la Plana de Lleida. En segon lloc, el foment de l’emprenedoria entre els lleidatans amb una aposta decidida per la lluita contra l’atur, que a més a més ens distingeixi d’altres ciutats, com el que també pretén la iniciativa del Pla de Llengües, aprovada l’any passat i que esperem que es pugui posar en marxa l’any que ve. En tercer lloc, en els tres anys que ens queden de mandat a l’Ajuntament de Lleida hem de reforçar el recolzament a les iniciatives privades econòmiques, però també culturals i associatives, que naixin amb esperit creatiu i innovador. En quart lloc, hem d’esforçar-nos en que la internacionalització no es quedi en una paraula buida, sinó en una ferma iniciativa per al desenvolupament i la promoció de la marca Lleida més enllà del nostre país per atraure turisme i inversions i per facilitar l’exportació. I, per últim, tots els esforços anteriors no servirien de res si mentrestant no som capaços de vetllar de manera prioritària i constant per la cohesió social de tots els lleidatans. Hem de progressar, però no podem deixar ningú fora. Ni cap barri de la ciutat, ni cap persona que hi convisqui, vingui d’on vingui. 

Maig 2012

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres