Eurovisió o Anglovisió?

Eurovisió només en anglès?
El cap de setmana passat va tenir lloc a Bakú (Azerbaidjan) el famós festival d'Eurovisió. Evidentment, aquest festival no és per a mi el que havia arribat a ser quan era un nen. Recordo amb nostàlgia anar a casa dels veïns, juntament amb altres famílies, a veure aquella connexió televisiva en directe. Era, juntament amb els partits de la selecció espanyola, dels pocs moments on podíem veure aquella pantalla inicial amb estrelletes europees i una mítica música de fons, que donava pas a la connexió. I al final, com si es tractés de la tanda de penals d'una final de Champions, seguíem amb tensió les eternes puntuacions que anava donant cada país. L'evolució del festival ha anat perdent, per mi, des d'aquella època qualsevol interès. Però l'altre dia, fent l'obligat zàping televisiu de dissabte al vespre, vaig enganxar-me a escoltar unes quantes cançons. Ja havia notat feia uns anys la tendència de diversos països a cantar en anglès, malgrat no ser la seva llengua oficial. Aquesta vegada no ha estat menys i vaig encadenar 4 o 5 països -entre ells, Alemanya- cantant en anglès. Vist amb una mica de perspectiva, considero que és ben trist comprovar com el país més euroescèptic de tots -el Regne Unit- entronitza, sense cap mena d'esforç, la seva llengua en un festival que s'anomena Eurovisió. I trobo encara més trist el fet de dinamitar voluntàriament la gran riquesa que caracteritza precisament Europa: la seva diversitat cultural i lingüística. I en aquest cas, ningú ha imposat res des de fora! Molts països renuncien motu proprio a cantar amb la seva llengua i passen a fer-ho en anglès, sense que hagin rebut cap tipus de pressió, ni ordre de cap estament comunitari. I tot per la teòrica avantatge que dóna el fet de cantar en anglès a l'hora de les votacions finals. Europa passa per moments convulsos, però malgrat això no ha de perdre el nord dels seus objectius, ni dilapidar els valors que durant segles l'han anat definint. Per guanyar, no s'hi val tot i la diversitat cultural i lingüística europea és un actiu que s'ha de preservar entre tots.

 SEGRE 03/06/2012

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres