Sala de professors

Portada de: La sala de profesores
En l'article d'avui els recomano un llibre: La sala de professors , de Markus Orths. Aquest escriptor alemany descriu amb mestria les peripècies que viu un professor -Martin Kranich- el dia que s'incorpora a treballar a un Gymnasium (nom dels instituts a Alemanya). Aquest professor d'alemany i anglès (a Alemanya, el professorat s'especialitza en dues assignatures diferents) rep la tan desitjada trucada que li ofereix plaça a Göppingen, una ciutat prop de Stuttgart. Kranich viurà una experiència traumàtica en la seva entrada a la vida quotidiana del centre. Adaptar-se a la realitat del sistema de funcionament d'un centre sotmès a la rigidesa del seu director i de les normatives educatives el farà patir des del primer moment. Amb un llenguatge directe i un ambient narratiu amb tocs de món kafkià i surrealista, Kranich intentarà sobreviure al dia a dia per aconseguir passar les proves de professor novell. I no es creguin que les diferències entre Espanya i Alemanya en aquest àmbit són com les de la prima de risc; en aquesta experiència professional som cosins germans! Les similituds són constants i els que treballin des de fa anys a l'ensenyament s'hi sentiran reflectits en més d'un moment i situació. Em fa gràcia veure que parla de la didàctica del llindar . Una didàctica que jo he explicat més d'una vegada al nou professorat, malgrat la seva poca ortodòxia. O també com descriu una classe magistral d'anglès perquè l'alumnat aprengui noves paraules sense necessitat de fer grans esforços per recordar-les. Es tracta d'una gran paròdia de les imposicions que impliquen certs vessants pedagògics de moda. Unes directrius pedagògiques que afecten fins i tot les nostres relacions sexuals, com descriu també, amb molt d'encert, Orths, a l'hora d'explicar els motius de separació d'un professor del centre. En resum: un llibre ple de cinisme kafkià dins d'un centre educatiu, que aconsegueix atabalar un bon professor ple de bones intencions. Bona i refrescant lectura per a tot el professorat que arriba exhaust a final de curs.

 SEGRE 17/06/2012

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres