Les Basses, el Morera i la participació

Foto aèria de les antigues Basses d'Alpicat
Lleida, malgrat la gran despesa efectuada en l'època de vaques grasses i que ara han provocat un fortíssim endeutament, encara té pendents de solució qüestions molt importants, com són la recuperació del parc de les Basses i la construcció d'una seu definitiva del Museu d'Art Jaume Morera. Els dos temes han estat objecte aquesta setmana de debat amb la celebració de les primeres audiències públiques de la nostra ciutat, impulsades per un partit polític i una plataforma, després de recollir les més de 200 signatures necessàries per convocar-les.
La posició del grup municipal de CiU és clara i diàfana en les dos qüestions. Respecte al parc de les Basses, l'objectiu, a banda de recuperar un espai al qual tots els lleidatans estem emocionalment lligats, ha de ser generar activitat econòmica i ocupació. En els moments actuals no ens podem permetre el luxe de perdre l'actiu que representen les Basses per dinamitzar l'economia de Lleida i per lluitar contra el drama de l'atur.
I amb la nostra proposta creiem que les dos coses només es poden aconseguir amb l'impuls d'un parc d'oci familiar que sigui singular i torni a esdevenir referent del turisme a Catalunya, com ho van ser les Basses en el seu moment. Un parc obert a tothom però amb un espai per a les atraccions relacionades amb la creativitat i el talent. Un parc que, segons les visites efectuades i les informacions que hem recopilat de parcs similars, com els Playmobil Funpark, Legoland o Ravensburger Spieleland pot crear entre 150 i 250 llocs de treball, i seria complementari i es beneficiaria dels pols d'atracció, actuals i futurs, que tenim a la costa de Tarragona. Òbviament, l'obstacle, per a la nostra i qualsevol proposta de reforma de les Basses és el finançament. Nosaltres optem per la titularitat pública del parc i per la preservació mediambiental dels terrenys. Però sense la inversió privada complementària, condemnem el parc a l'oblit i l'abandonament absolut, a banda de menysprear les possibilitats de crear ocupació. Ara ens toca treballar de valent per trobar aquests operadors disposats a apostar per Lleida i pel nostre estimat parc de les Basses. El que no farem per responsabilitat social i política és carregar financerament encara més les arques de la Paeria, prou endeutada ja per inversions fetes a l'abric de la bombolla immobiliària i que dificultaran ara el disseny dels futurs pressupostos. No podem girar l'esquena a aquesta realitat i, per tant, hem de cercar opcions viables que ajudin a millorar-la i no a empitjorar-la.
Pel que fa al Museu Morera, ens trobem en una situació similar de falta de recursos. Després dels anys de bonança econòmica en què s'hauria pogut edificar una seu a l'alçada del valor artístic de la col·lecció, ara ens trobem encallats, sense possibilitat de finançar el projecte del Museu d'Art de Lleida (MALL) contigu a la Panera, ni amb alternatives òptimes per donar sortida a la necessitat d'exposar el fons que posseeix l'Ajuntament. De la falta de voluntat per invertir en el nostre preuat fons cultural l'equip de govern socialista ha passat ara a sentenciar el Morera a un ajornament sine die .
Nosaltres volem posar-nos a treballar; primer, en una nova diagnosi de la xarxa museística de Lleida que posi al dia el planejament, fet als anys 90 i que ha quedat obsolet, tal com es va reclamar durant l'audiència pública. I , segon, en funció d'aquest estudi profund, buscar una solució a curt termini, sempre i quan sigui viable segons criteris artístics i de funcionament, que podria ser el de compartir espai amb el Centre d'Art la Panera, a l'actual edifici, però mantenint la identitat pròpia de cada centre. Després, a mitjà i llarg termini s'haurà d'abordar, convenientment rebaixat, el cost previst ara mateix segons l'equip de govern, de més de sis milions d'euros, les obres del MALL al costat de l'edifici de la Panera i que és la ubicació natural del Museu Morera.
Dit això, m'agradaria destacar la potencial utilitat de les audiències públiques i el desig que les comissions de seguiment anunciades també puguin ser públiques, com fòrums amb una participació oberta i transparent. És un element més de participació, però, ara bé, també cal assenyalar que les primeres audiències han tingut un resultat desigual, tant pel que fa al reglament de funcionament com a la participació ciutadana real.
El desenvolupament de les sessions s'ha de reformular per donar més temps i facilitats de participació. I hem de procurar de fomentar la presència de la ciutadania per no deixar-ho, bàsicament, en mans de partits polítics amb i sense representació al consistori, que ho converteixen en un pseudople municipal on repetir arguments ja escoltats.

Setembre 2012

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres