El pressupost i la vareta màgica

El pressupost d’un ajuntament quantifica econòmicament la voluntat política de la majoria del consistori. És una eina molt important per als ciutadans perquè marca com s’ingressaran i es gastaran els recursos públics, però, per molt que ens pesi, no és una vareta màgica amb la qual solucionar tots els problemes de la ciutat, com sovint es vol fer creure.  
Per començar, un any més i espero que sigui l’últim, la negociació del pressupost municipal ha arrencat amb el menyspreu de l’equip de govern cap als regidors de l’oposició, que ens hem d’assabentar dels plans del govern per al 2013 pels mitjans de comunicació i per altres agents socials i econòmics, abans que per boca del propi alcalde i la tinent d’alcalde d’Economia. No és aquesta la millora manera de cercar al consens que tan falta fa en aquest moments de decisions difícils i impopulars.  
A banda de les qüestions merament formals, el pressupost que planteja l’Ajuntament és una nova mostra de les bones intencions i desitjos amb els què any rere any ens obsequia el govern socialista de la ciutat abans de Nadal: més foment de l’ocupació i més despesa social. Podem estar d’acord en aquestes prioritats, però també hem de veure si es reflecteixen seriosament en els pressupostos, quan es dignin facilitar-nos els detalls pertinents per a poder verificar-ho. Però ara per ara, desgraciadament, la realitat de l’execució del pressupost i de l’activitat econòmica de la ciutat el desmenteix.  
Només hem de comprovar el que ha passat aquest any 2012. D’una situació, d’entrada, ja dolenta, hem passat a una encara pitjor. Per exemple, en nombre d’aturats a la ciutat. Totes les polítiques municipals de foment de l’ocupació anunciades a bombo i plateret ara fa un any sembla que no han servit de gaire si tenim en compte que, amb les dades de novembre a la mà, hi han 680 aturats més i ja hi ha a la ciutat fins a 12.316 desocupats registrats. Per cert, ja que aquest tema és una prioritat i s’inverteixen tants diners, on és l’avaluació a posteriori d’aquests programes? Ni rastre.  
Tampoc ha ajudat l’execució del pressupost. Com ja vam denunciar des de CiU fa unes setmanes, a finals de setembre hi havia partides ja esgotades per valor d’1,2 milions d’euros per al funcionament ordinari de la Llotja, mentre que en altres partides socials d’atenció familiar i habitatge, i malgrat l’alarmant situació de moltes famílies, encara quedava una bona part pendent de pagament de l’import pressupostat inicialment. Ara, més que mai, les prioritats han de quedar molt clares i s’ha d’actuar per tant en conseqüència. El que es diu als diaris ha de tenir el seu reflex en els fets i les actituds de la gestió diària i no quedar-se només en el titular del diari  
Òbviament, la situació econòmica i social de Lleida no ha empitjorat ni millorat exclusivament pel pressupost municipal. El context és molt difícil per a totes les administracions i també per al sector privat, però tampoc hem de caure en la falta d’humilitat de creure, prometre i intentar vendre que gràcies a l’impuls pressupostari de l’Ajuntament es reduirà l’atur a la ciutat i s’evitarà la fractura social. Com deia a l’inici de l’article, és una eina important en tots els àmbits, però sense les propietats màgiques que alguns li atribueixen.  
Ni és així, ni ho hauria de ser. Allò que hem de procurar des de l’Ajuntament és que imperi el sentit comú amb els recursos públics i contribuir a què el teixit econòmic i social de la ciutat prosperi i asseguri el benestar i la cohesió de tothom. És difícil de conciliar aquest sentit comú en el pressupost amb la pesadíssima càrrega financera que arrossega la Paeria, que obliga a fer un esforç per pagar els venciments dels crèdits contrets per fer obres del mandat passat. Un esforç quantificat aquest any 2012 en, ni menys ni més, que 10 milions d’euros, i que l’any que ve ja s’enfila cap als 12, segons les primeres informacions que tenim.  
Ser curós amb el pressupost és una obligació sempre, però més encara quan el govern de la Paeria ens està demanant als ciutadans un esforç afegit amb l’augment de les taxes i els impostos per al 2013. Per això, des de CiU creiem que, per ser creïble des de bon començament, cal una rebaixa real en el pressupost en aquelles despeses més d’imatge institucional, de festes i celebracions i per tant més prescindibles. També són necessaris i urgents nous mecanismes de control efectiu de la despesa i que no es produeixin més desviacions. I evidentment, també més transparència per a que la ciutadania pugui contrastar com s’estan gastant els diners de tots.   Dit això, i deixant a banda l’actitud de menyspreu inicial per part de l’equip de govern i pel bé de la ciutadania, el grup municipal de CIU està disposat a negociar el pressupost com un exercici de responsabilitat. Confiem en poder negociar algunes partides que permetin almenys alleugerir una mica les dificultats a les lleidatanes i els lleidatans de cara a un any que es preveu molt complicat.

Desembre 2012

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres