Mullar-se i perdre

Com s'actuarà a partir d'ara?

La manifestació de l'11-S va avançar el calendari electoral i va posar el tema de l'Estat propi i el referèndum sobre la taula. Mas va decidir mullar-se i, una vegada fracassat el pacte fiscal, va avançar les eleccions amb un programa nou més sobiranista per comprovar si el poble el validava a les urnes. Mas se la va jugar fent girar la gran massa social de CiU cap al sobiranisme i assumint el lideratge de tot el procés. Mas es va mullar i va dir públicament que necessitava una gran majoria per poder fer front a les dificultats brutals que es trobaria en tot aquest procés i que ja s'ha demostrat abastament que hi són. També P. Navarro, fins a cert punt, es va mullar i va apostar per una tercera via com el federalisme per fer front a l'Estat propi de Mas i a l'immobilisme del PP. Però el resultat de les eleccions va castigar els que es van mullar més i va deixar com a grans guanyadors els que precisament s'han mullat menys o gens. ERC i ICV, amb el discurs de sempre; el PP, amb un petit augment, i Ciutadans i CUP, amb fortes pujades pel fet precisament de no haver governat mai. El resultat és clar: com més et mulles, ja sigui governant el dia a dia o fent noves propostes, més perill tens de perdre electorat. La por a allò desconegut, les amenaces de caos i el cansament de la gent amb els partits tradicionals han donat ales als dos partits que no han governat mai i que diuen allò que la gent ara li agrada escoltar: tot és una porqueria, però nosaltres ho arreglaríem.
Ara, però, toca governar el país, tocant de peus a terra i amb una promesa de referèndum en el calendari. Ara no es poden establir paral·lelismes amb situacions del passat. Des de Madrid i des de la resta del món, mi- raran amb lupa la fortalesa d'aquest projecte i si hi ha la mínima esquerda, l'aprofitaran al màxim per frenar-lo.
El joc està ara en mans de CiU i ERC per voluntat del poble i per ells dos vull recordar una frase que vaig escriure abans de les eleccions: no podem permetre'ns que la vida ens castigui per no saber reaccionar com i quan toca. I ara hi afegeixo: la gent no oblidarà.

SEGRE  02/12/2012