Pressupost 2013: realitat, desig i compromís

Des del grup de CiU no estem gens satisfets de votar en contra del pressupost de la Paeria per al 2013. Gens. És un moment greu i és necessari l'esforç del consens polític perquè les lleidatanes i els lleidatans se sentin recolzats pels seus representants polítics a l'uníson. Però no ens han donat cap altra opció i així ho hem posat en evidència al ple extraordinari de pressupostos. 

No hi ha res més difícil que pactar amb aquell que no posa voluntat a fer-ho. I aquesta és la situació amb què ens hem trobat enguany i a la qual se sumen uns comptes poc reals, amb informació parcial i encotillats per l'elevat endeutament.

Per acció i per omissió, el govern municipal ha ignorat l'oposició. No és només la manca d'informació i la sensació que la participació directa de l'alcalde de Lleida en les eleccions al Parlament ha deixat en suspens l'elaboració dels comptes de l'any que ve. Els grans obstacles per a l'acord són la falta de voluntat d'arribar a qualsevol pacte (i complir-lo) i la tradicional desconfiança total amb els regidors que no formen part del govern. La majoria absoluta de què gaudeixen els facilita la feina, òbviament. Un petit exemple del que els explico: una documentació demanada a la Fundació de la Llotja l'11 de juliol d'aquest any, encara no l'hem rebut a dia d'avui, malgrat les reiterades peticions. Només hem rebut excuses i respostes dilatòries.
És per això que no es pot demanar responsabilitat solament a l'oposició quan aquesta responsabilitat de buscar el consens ha de recaure, en primera instància, en el govern i s'ha demostrat aquest cop inexistent. El nostre grup municipal ha demostrat a bastament la seva voluntat pactista i d'assumir el desgast i les dificultats, internes i externes, que això suposa en un consistori amb majoria absoluta. Vàrem dir que actuaríem així durant la constitució d'aquest mandat municipal i ho hem demostrat amb fets al llarg d'aquest any i mig.
L'any passat ja vàrem portar la iniciativa a buscar l'acord. Amb aquest precedent, enguany esperàvem almenys un gest del govern, que no ha arribat. I no només no ha arribat, sinó que sembla que l'esforç de l'any passat per l'abstenció tampoc ha servit de gaire. L'equip de govern ja no va voler negociar absolutament res en relació amb les taxes i tributs per al 2013, que van aprovar en solitari. I els acords establerts en el passat tampoc es van complir íntegrament: ni el control pressupostari de la despesa corresponent del capítol 2, ni reunions periòdiques per avaluar el grau d'acompliment del pressupost, ni la taula de coordinació dels diferents operadors culturals de la ciutat, per buscar sinergies entre ells i ser eficaços en la programació. Tampoc s'ha treballat per sumar CiU en l'elaboració dels nous comptes.
No vull entrar en discussions de números ja que, per desgràcia, com diu una frase cèlebre atribuïda a un primer ministre britànic, les persones tendim a creure'ns només les estadístiques que hem manipulat directament. Però no em puc estar d'advertir que els prop de 300 milions d'euros d'endeutament que directament, o indirectament a través de les empreses públiques i organismes dependents, arrossega la Paeria ens lliguen de mans i peus a l'hora d'albirar un pressupost alternatiu.
Aquestes dificultats, però, no són obstacle per afrontar la veritat. I no treu que si s'ha de transferir un milió d'euros per rescatar l'Empresa Municipal d'Urbanisme (EMU) de la seva delicada situació, transferència inclosa en el pressupost d'inversions municipals, es digui obertament i no s'amagui al presentar els comptes. Quina responsabilitat ens poden demanar si apareix, com un bolet, una setmana abans del ple, aquest traspàs milionari de diners dels ciutadans cap a l'EMU, quan durant l'any se'ns havia dit que l'estat d'aquesta empresa pública era normal, dins la gravetat?
I amb aquest context és quan decidim que no podem avalar els comptes ni amb l'abstenció. Ni tan sols les esmenes presentades per CiU, que només pretenien millorar algunes petites llacunes evidents i fàcilment negociables, sense necessitat de fer soroll, han estat ateses. El mateix alcalde i la regidora d'Economia van manifestar públicament que les nostres esmenes equivalien només al 0,2% del pressupost i, per tant, eren assumibles, però malgrat això, les van votar en contra.
Les nostres modestes esmenes, conscients de la greu situació pressupostària que pateix la Paeria, van anar encaminades a millorar l'àmbit de la cohesió social, ampliant les partides, i en l'àmbit de la cultura, perquè no patissin les retallades lineals del 21% de la Paeria afegides a la que ja han patit amb l'augment de l'IVA per part del Govern del PP. Crec que les esmenes que es fan des de l'oposició s'haurien d'aprovar o rebutjar pensant en si són en benefici de la ciutadania o no, i no prenent la decisió com a càstig a un partit polític per no opinar al cent per cent com l'equip de govern.
Això no obstant, com que tenim molt clar des de CiU que l'única cosa important aquí són els ciutadans de Lleida i no les picabaralles entre partits, la nostra voluntat de treballar per aquesta ciutat i els seus veïns continuarà intacta i amb ganes de col·laborar amb l'equip de govern quan i com faci falta, davant el complicat 2013 que se'ns apropa. Lamentem l'actitud que s'ha tingut per part de la majoria absoluta socialista i desitgem que canviï al més aviat possible, però el que ens és més important és mantenir la nostra idea de col·laborar amb qui faci falta per evitar la fractura social per la crisi econòmica a la nostra ciutat. Per acabar, aprofito aquesta oportunitat per desitjar a tothom un bon Nadal i un venturós 2013, malgrat tot.

Desembre 2012

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres