El trencadís

El drac del Parc Güell fet amb la tècnica del trencadís

Molts de vostès ja coneixen la tècnica de fragments ceràmics anomenada trencadís i que va fer servir amb gran mestratge Antoni Gaudí. De fet el trencadís és una de les característiques més destacades de l'arquitectura modernista de finals del segle XIX i començaments del XX, i si m'ho permeten, també és una bona metàfora del que estem vivint ara a Catalunya. Els moments difícils que vivim han donat com a resposta ciutadana un malestar generalitzat que es percep en múltiples aspectes; vagues en diversos sectors de l'administració, plataformes en contra dels desnonaments i de les retallades, moviments en defensa d'àmbits afectats per acomiadaments i rebaixes pressupostàries i així un llarg seguit de col·lectius que s'enfronten com poden a la crisi. Fa uns anys podíem viure alguna queixa en aquest sentit, però els diners, més abundants que ara, servien sovint per acabar d'ajustar les peces i que el trencadís mantingués el seu encaix. Ara la situació és molt més complicada i la fragmentació, tant social com política, és molt més gran. Però ara tenim un afegit molt greu: no tenim diners per mantenir contenta a cada una de les peces del mosaic. Això pot comportar un doble problema. Per una part que cada peça del trencadís miri només pels seus interessos, oblidant que forma part d'un mosaic més gran que és el que li dóna sentit com a peça individual dins de la gran obra i per altra, que no hi hagi un arquitecte amb suficient visió de conjunt i habilitat per donar forma i sentit al conjunt de peces individuals. Si una de les dos parts falla, el trencadís es transformarà en un mosaic irreconeixible i sense cap valor. Per tant, sóc de l'opinió, que l'esforç ha de ser doble i en les dos direccions. Si som capaços de conjuminar l'esforç i segurament també les renúncies a vegades personals i gremials amb l'esforç i voluntat de superació que com a poble en el seu conjunt hem de tenir, tornarem a donar al món un exemple de gran arquitectura. Una arquitectura feta amb l'encaix de moltes peces petites però que sàpiga donar al trencadís el seu sentit i valor global que l'ha fet única.

SEGRE 24/03/2013

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres