A la mare


El Xavier, la mare i jo
Foto: Pere Zaballos
És difícil, molt difícil haver d'escriure un article el mateix dia que s'ha mort la mare. Un immens sentiment de tristor ho envaeix tot. Ni els farragosos i a vegades impertinents tràmits burocràtics que s'han de fer sobre la marxa en aquests casos aconsegueixen distreure d'aquest dolor que ho impregna tot.
La mare s'ha mort. Ho ha fet a casa, al seu llit com ella volia, però jo no he pogut estar al seu costat en els darrers moments. Són d'aquestes coses a la vida que un difícilment es perdona mai, però amb la qual hauré de saber-hi conviure per incòmode que em sigui. La mare ha patit molt -massa- els darrers temps i els darrers anys. Han estat uns temps en què els protocols mèdics es confrontaven de manera constant amb els fonaments de la dignitat humana, el patiment propi i el produït involuntàriament als altres. Aquest drama que toca viure a moltes famílies és una equació segurament sense resposta única ni vàlida per a tothom, però que et toca viure amb un desgast emocional molt important. La mort digna és encara un tema per resoldre. La salut, aquest bé tan preuat que sovint només valorem quan el perdem, ha estat molt esquerp amb la meva mare. Han estat moltes les operacions i molts els hospitals on passar nits de vetlla al seu costat. Aquesta limitació, però, no va ser cap obstacle per transmetre les seves ganes de viatjar i de conèixer món als seus fills. Ho vàrem gaudir junts de petits, de grans i sempre que hem pogut. I quan jo he viatjat pels cinc continents i ella ja no ho podia fer, alguna cosa d'ella sempre feia el viatge amb mi. Les seves ganes i passió per conèixer coses noves, sempre estava amb mi. Ara vull recordar aquells viatges i aquelles descobertes junts i també els tants i tants moments bons viscuts amb la família i els amics a Castellcir. Els records de la seva felicitat en tots aquests moments guanyen els records d'una vellesa injusta i dura dels darrers anys. Mare, continua viatjant i sent feliç, jo també ho faré!

 SEGRE 30/06/2013

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Imatge
Em trobo passejant per Lübeck quan m’assabento que Carles Puigdemont està detingut per la policia alemanya i que el porten a la presó de Neumünster, una ciutat que també es troba en el land de Schleswig-Holstein. A través de les xarxes contacto amb gent de l’ANC-Hamburg i m’informen que es crea un grup de Whatsapp per coordinar les anades a Neumünster per donar suport al president Puigdemont. Em donen d’alta al grup i a partir d’aquí descobreixo un món de generositat, valentia, esforç, solidaritat i coordinació, absolutament exemplar! La primera nit ja són a la porta de la presó donant ànims al President El tuit que faig gràcies a la informació que em passen la mateixa nit arribarà als 130.000 impactes. Al dia següent també ens organitzem per continuar donant suport a Puigdemont: cartells, notes de premsa, organitzar cotxes i recollida de gent, informar els que arriben sense saber res de res... en resum: desenes de whatsapp per minut per organitzar un acte que més tard recolliran mitja…
Més informació

Al pare

Imatge
Gràcies, moltes gràcies per tot el que m’has donat, ensenyat i fet estimar. El teu traspàs és una ferida que mai es tancarà del tot, però el teu record etern m’acompanyarà fins al meu darrer sospir. Sóc el que sóc, gràcies a les teves ensenyances i als teus valors que sempre m’has volgut transmetre.  Sempre m’has inculcat que primer és l’obligació i després la devoció, que sempre es pot millorar amb esforç i constància i que la paraula donada s’ha de respectar. Has sigut sempre un fidel amic dels teus amics, i així has aconseguit que la gent sempre t’estimés i et vulgues tenir al seu costat. Gràcies a tu vaig aprendre a estimar Lleida i la seva gent, abans fins i tot de venir-hi a treballar. També em vas ensenyar a estimar la natura i gràcies a això vàrem gaudir, tots junts, d’uns anys meravellosos a Castellcir.  Em vas contagiar les ganes de viatjar per a conèixer altres llocs i altres cultures. La teva primera etapa de venedor, viatjant per Espanya, et va marcar per a la resta de la t…
Més informació

Ni dretes, ni esquerres

Imatge
Les darreres setmanes han servit per desmentir amb fets que aquest nacionalisme tòxic que alguns partits i mitjans de comunicació només veien a Catalunya, també existeix i amb molta visceralitat a Espanya. Fins i tot l’extrema dreta ja torna a sortir als carrers i a actuar amb una impunitat que il·lustra molt bé l’Espanya actual. Els fets i actituds que es viuen actualment a Espanya demostren que ja no hi ha un debat entre dreta i esquerra, ara l’únic debat és si la unitat d’Espanya ho justifica tot o si a través d’un diàleg democràtic i eleccions es pot canviar. El PP, el partit més corrupte d’Europa, pot governar i actuar tranquil·lament gràcies a aquest fet. Els partits que han acusat els independentistes de voler tapar la corrupció del 3% amb la independència són els mateixos que ara donen suport al govern d’un partit corrupte –dit per la llei– en què menteixen des dels ministres fins al mateix president Rajoy. Però ha quedat clar que la Unitat d’Espanya ho justifica tot. Govern i…
Més informació