A Lleida no tenim excuses

Fora excuses i treballem junts 
amb les nostres potencialitats

Les excuses de la crisi naixen de la paràlisi en què molts actors socioeconòmics públics i privats han caigut, en paral·lel a la duresa de la situació econòmica i social que viu el país. Són excuses que eviten o alenteixen la presa de decisions necessàries per encarar la recuperació econòmica, crear llocs de treball i impedir la fractura social.

A vegades, les excuses no són més que la inèrcia o el mimetisme de les organitzacions, que en un entorn econòmic complicat es manifesten amb més profunditat i es converteixen en obstacles insalvables per a la seva pròpia supervivència i enemics del desenvolupament.

Hi ha un proverbi que diu que des que es van inventar les excuses, es van acabar els culpables. Bé, no es tracta ara i aquí de buscar i enumerar els i les culpables, sinó d'intentar aportar solucions i és aquí on ens hem de trobar tots plegats si volem que resultin reeixides algunes iniciatives.

A Lleida no tenim excuses. De fet, tenim un entorn geogràfic, econòmic i social que ens empeny, per força, a actuar conjuntament, sense excuses, buscant l'excel·lència a l'hora de gestar projectes per posar en valor l'interior de Catalunya i fer de contrapunt a la resta del país. Un entorn aquest, el geogràfic, que sempre ens ha jugat en contra, ja que històricament, però actualment amb més força, les inversions es concentren a la ciutat de Barcelona i la costa mediterrània.

Tenim un territori amb unes característiques pròpies que hem de saber aprofitar i posar en valor sempre que puguem. Els lleidatans podem presumir d'una oferta equilibrada de territori i qualitat allunyada de la pressió demogràfica de la costa. El paradigma del turisme familiar i els nous valors concebuts pel moviment slow, solidaris i vinculats a l'entorn troben el seu paradís a Lleida.

En aquest sentit, el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya per al període 2013-2016 assenyala precisament aquesta oportunitat de sostenibilitat, transversalitat i harmonia turística davant el paradigma del monocultiu català de sol i platja massiu i que a la llarga, perdrà l'interès dels visitants. Ara és l'hora de posar fil a l'agulla per reivindicar-nos i posicionar-nos nacionalment i internacionalment. I si seguim les directrius que l'Albert Espinosa ens ha explicat a la Seu d'Urgell de creure de veritat que una pèrdua és en el fons un guany, ¿per què no creure que la pèrdua de les Basses d'Alpicat pot donar pas ara a un nou projecte igual o més impactant que el que van representar les Basses en la seva època per a tot Lleida i Catalunya? Nosaltres hi creiem i hi treballem, perquè els somnis es fan realitat quan te'ls creus i hi treballes.

I no només en el turisme hem d'abandonar l'actitud d'excusa, també pel que fa a la resta de sectors econòmics, començant per l'administració pública i els polítics. Per exemple, ara tenim pendent un acord municipal a Lleida per la lluita contra l'atur i en això estem treballant colze a colze amb el govern municipal.

L'objectiu d'aquest acord municipal és activar totes les competències municipals que puguin sumar en la creació i manteniment de llocs de treball i implicar la resta d'administracions per enviar un missatge clar que la ciutat està treballant amb un únic objectiu, des de la humilitat de reconèixer que no acabarem de cop amb l'alt índex d'atur.

Juliol 2013