El Dhaulagiri

El Dhaulagiri, la muntanya blanca (8.167 m.)

L'agost de l'any 2000 feia amb uns amics l'anomenat trekking dels Annapurnes. L'agost no és el millor temps per veure les muntanyes de més de 8.000 metres. Els núvols i les pluges torrencials de les tardes acostumen a amagar-te aquestes joies del paisatge. Però aquella nit ens vàrem despertar expressament per poder gaudir, sota la llum de la lluna i amb el cel totalment net, de l'impressionant Dhaulagiri, la muntanya blanca de 8.167 m que ara guarda el record i el cos del nostre estimat alpinista i company, Juanjo Garra.
Fa poques setmanes el Juanjo emprenia, una vegada més, l'aventura de fer un nou 8.000, es tractava del Dhaulagiri, la setena muntanya més alta del món i que des del 2007 s'ha cobrat una seixantena de morts. Juanjo va intentar fer el cim, però durant el descens un desgraciat accident va encendre totes les alarmes. A aquestes altures qualsevol petit accident pot tenir un desenllaç fatídic. Tot Lleida va seguir amb passió i preocupació els intents de rescat, però les bones notícies no acabaven d'arribar. I quan semblava que s'obria una mica d'esperança per les notícies rebudes, un missatge em va arrencar de dins un renec de sorpresa i dolor: "El Juanjo ha mort". El Dhaulagiri ja no és un record romàntic per mi. Ara aquesta muntanya per mi és el símbol de l'esforç, la lluita, el patiment, la companyonia i la tristesa col·lectiva d'una ciutat. Jo no sóc alpinista però admiro, respecto i comparteixo els valors dels anomenats Conqueridors de l'Inútil, com diu el llibre de Lionel Terray. Escalar una muntanya és una comunió molt íntima entre la persona i la natura més exigent. El que es viu, pateix i gaudeix al mateix temps és inexplicable i intransferible, encara que el Juanjo ho fes molt bé quan tornava i ens ho explicava. I és que escalar una muntanya és escalar la pròpia vida, una cosa absolutament personal que ens confronta amb nosaltres mateixos. O com ho deia de manera més poètica i experimentada el gran escalador Walter Bonatti: "El valor de les grans muntanyes és el dels homes que es mesuren amb elles, ja que en cas contrari no són més que grans apilaments de rocs."
Juanjo Garra In Memoriam.

SEGRE 02/06/2013

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres