L'Estat de la Ciutat dos anys després


Façana de la Paeria de Lleida

Arribat l’equador del mandat municipal, sembla, malauradament, que la gestió del dia a dia dels problemes dels ciutadans passa a un segon terme per donar pas ja a hipòtesis i rumors sobre com seran les coses d’aquí a dos anys vista, quan es celebrin les properes eleccions municipals. Crec sincerament que això és el pitjor que podem fer. El moment és suficientment greu com per no aturar-se a criticar el passat, ni a perdre temps amb càbales de futur. 
Ara no és moment de personalismes i tacticismes, sinó de compromís ferm amb la gent que ho està passant pitjor i amb el futur de la nostra Nació en general. El que tenim ara és un present complicat, però que hem de saber gestionar per aconseguir que el futur més proper sigui considerablement millor.
És hora de recordar la frase de Gustave Flaubert: El futur ens tortura i el passat ens encadena. Vet aquí perquè se’ns escapa el present! I és que hauríem de ser prou conscients de no deixar que aquest present se’ns escapi. No oblidem que el futur que tindrem com a ciutat i com a país, serà producte de com treballem aquest present tots plegats, no de com ens barallem per les coses del passat o per les improductives elucubracions de futurs plens d’interessos personals. 
 
És aquest el mandat de la crisi i de l’atur, i des del primer dia en el què vaig assumir el lideratge de CiU a la ciutat de Lleida he dit que calen més acords i consensos i menys partidisme i focs d’artifici mediàtic. Abans i després de les eleccions he mantingut el mateix discurs i així seguiré, perquè crec fermament que és l’única manera de redreçar la situació i que els nostres conciutadans recuperin la confiança en els seus representants.
Què ha passat en dos anys? El context social i econòmic pràcticament és idèntic: entre 12.000 i 13.000 aturats a la ciutat, l’endeutament municipal continua al límit del què permet la Llei i els impostos municipals estan molt per sobre de la mitjana de capitals similars a la nostra, malgrat el clam unànime per congelar-los o, si es pot, abaixar-los. I el govern municipal disposa d’una majoria absoluta còmoda per aplicar aquestes polítiques econòmiques, de les quals des del Grup de CiU discrepem sense caure en la demagògia, des de la nostra aspiració a governar la ciutat responsablement.
 
En l’altre costat de la balança, hem de destacar en positiu que estem treballant conjuntament amb el govern municipal en la recuperació de les Basses amb un projecte engrescador basat en la proposta d’un parc familiar que vàrem concebre des de la nostra idea de ciutat: Lleida, una capital mitjana amb una alta qualitat de vida i que aposta pel talent i la creativitat per situar-se al mapa, en paral·lel al lideratge agroalimentari i el bagatge cultural i educatiu que ja atresora el municipi.
També treballem colze a colze amb l’equip de govern en la recerca d’un pla per intentar frenar la xacra de l’atur. Perquè en aquesta qüestió no hi caben debats estèrils, ni la cantarella del “I tu, més!”. Estem tots d’acord en què cal aplicar mesures des de l’àmbit de les competències municipals, sense excloure, evidentment, la possibilitat d’exigir l’ajuda de les altres administracions per servir als nostres veïns i veïnes.
A partir d’aquí, cal concretar i espero convèncer a l’equip de govern de no allargar aquesta concreció més enllà del pròxim debat sobre els Pressupostos per enviar a la ciutadania un missatge clar què en aquest tema estem tots a una i hi hauran mesures clares.
 
De cara al Ple de l’Estat de la Ciutat i a falta de dos anys de les pròximes eleccions municipals, des del Grup de CiU reiterem doncs que aquests són els nostres objectius: combatre l’atur i l’exclusió i impulsar i fer realitat els projectes singulars que emanen de la nostra idea de ciutat.
En bona part del trajecte cap a aquests objectius, compartirem el timó, sense rubor, amb l’equip de govern, sempre que això vagi en benefici de Lleida. Altres vegades això no serà així, perquè hi ha rumbs que el govern vol emprendre en solitari (la majoria absoluta els hi ho permet) o que considerem erronis per que no encaixen amb el què Lleida necessita. 
 
Molt s’equivoquen aquells que a dos anys dels comicis municipals pensen ja en clau estrictament electoral i treuen la calculadora mentre estem travessant la pitjor crisi que hem viscut mai. Tot arribarà, però la precipitació és un dels pitjors errors que es poden cometre en la política i en la vida. No sucumbim tots plegats a l’acceleració a la què ens arrosseguen les noves tecnologies, de la qual es difícil escapar i no caure en la frivolitat. Les eleccions posaran cadascú al seu lloc per com actuem cada dia, no en funció de qui presenta abans candidatura. Per tant, mans a l’obra, paers (i tots aquells que aspiren a ser-ho)! 


Juliol 2013

Comentaris