Professor Ramon Pla


El professor Ramon Pla i Arxé
Quan em pregunten per la meva etapa a la Universitat de Barcelona i em demanen el nom d’un professor que em fos de referència, sempre dic el mateix: Ramon Pla i Arxé. El Ramon s’ha jubilat de la docència a la UB aquest curs. Durant el seu acte de jubilació em van venir al cap molts records i sensacions d’un temps, que sens dubte van marcar el meu futur com a persona i com a professor. Vaig tenir al Ramon Pla en un parell d’assignatures al començament de la carrera i malgrat que ell estava adscrit al departament de català i jo vaig decidir estudiar germàniques, la relació va continuar durant tota la carrera i dura fins a dia d’avui. El Ramon és per a mi el paradigma del gran professor universitari. Escoltar les seves primeres classes de crítica literària em va obligar a rellegir de nou els grans clàssics que no m’havien motivat gens a l’escola. Després d’escoltar-lo vaig tornar a llegir-los, i la meva valoració va canviar radicalment. La literatura per a mi va adquirir a partir d’aquell moment, una nova dimensió més àmplia i rica.  També era un professor que t’obligava a argumentar les teves opinions amb un discurs racional i científic que no permetia cap improvisació. El seu nivell d’exigència amb l’alumnat el puc resumir amb una anècdota. Un dia vaig anar a reclamar-li una nota de l’examen per considerar-la excessivament baixa. Després de mirar l’examen em va reconèixer que era veritat, però quan anava a canviar-la, es va aturar i em va dir: un alumne com tu i amb tot el que hem debatut sobre aquest tema tu i jo, ho hauria d’haver fet millor. I la nota va quedar igual. El Ramon va exercir la seva influència cultural i personal més enllà de l’aula. Els seus coneixements d’òpera i del món cultural en general, han estat una font d’informació i de descoberta constant. I el que he valorat molt d’ell al llarg dels anys, ha estat tenir sempre una estona disponible, per donar-me un savi consell, una recomanació o fer-me reflexionar sobre una decisió presa sense massa fonament. En resum; amb el Ramon Pla vaig poder gaudir de l’excel·lència universitària durant la carrera i molts anys després. Un autèntic luxe! Gràcies Ramon!

SEGRE 28/07/2013

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres