Comoditat i compromís.

La cadena humana de l'11 de setembre

La via lleidatana és la via catalana.

La participació de les lleidatanes i els lleidatans en la cadena humana organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per al proper 11 de setembre ha estat un dels debats de l’estiu. El cert és que la via lleidatana és la via catalana per a la independència. Ara ni és convenient, ni hi ha marge per a la discussió. La ciutat, i les comarques, de Lleida ha estat des de l’inici del procés de transició nacional a l’avantguarda del moviment social que ha accelerat la necessitat que Catalunya exerceixi el seu legítim dret a l’autodeterminació.

Des de Lleida ja s’han dissenyat i executat accions molt rellevants per reivindicar la independència de Catalunya. Podríem dir, sense rubor, que ha portat la iniciativa en moltes accions i ha destacat com a punta de llança de la reclamació del dret a decidir.

El compromís de Lleida amb el procés ho acrediten accions com per exemple l’inici a la nostra ciutat de la Marxa cap a la Independència el 30 de juny del 2012 que va finalitzar amb la històrica manifestació del 11 de setembre del mateix any o la signatura per part de 31 entitats del territori del manifest en suport al dret a decidir del poble català el 31 de juny d’aquest any, i que va representar, segons els comentaris del mateix Parlament català, tot un exemple per a la resta de Catalunya.

Per tant, no tinc cap dubte que la participació de Lleida serà contundent i generosa amb la Via Catalana. Un cop més la gent de Lleida representarà l’esperit que recorre el país amb la seva presència en aquesta manifestació que mostrarà al Món quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català i, alhora, reforçarà el procés que ha de permetre als catalans d’assolir la llibertat no més tard del 2014.

Ara és l’hora del compromís personal i de deixar la comoditat penjada a l’armari. Només la suma dels compromisos personals de milers de persones del nostre país podrà fer possible que els desitjos de llibertat siguin una realitat. Ara toca comprometre’s i deixar les petites matisacions i discrepàncies aparcades. L’11 de setembre tenim un repte per assolir davant el país i el món que no ens podem permetre el luxe de fer fracassar. Hi ha massa gent interessada en que sigui així i tindrem molts ulls sobre nostre per veure si aquest fracàs es materialitza o no. Els petits esforços personals són molt més importants del que ens puguem pensar i tenim bons exemples per creure-ho.

La caiguda del Mur de Berlín va començar amb un grupet de gent fent pregàries per la Pau tots els divendres a l’església de Sant Nicolau de Leipzig. El 15 de gener del 1989 es va fer una primera manifestació amb unes 500 persones, de les quals 53 van ser detingudes. El 9 d’octubre del mateix any però, malgrat totes les prohibicions, amenaces d’obrir foc i més de 8.000 policies intentant impedir la manifestació, 70.000 persones van aconseguir sortir al carrer pacíficament. Aquest fet va ser el punt d’inflexió per acabar amb el govern de la RDA.  El 16 d’octubre ja en van sortir al carrer 120.000 i 320.00 la setmana després. La caiguda del Mur es va produir el 9 de novembre. En menys d’un any, un grupet de persones havia evolucionat en una immensa multitud de ciutadans que va fer caure el duríssim règim comunista de la RDA, davant de la sorpresa de tot el món. El que semblava totalment impossible, s’havia fet realitat! Va ser tot un any de grans compromisos personals i també de fortes incomoditats, amenaces i repressions. Però el que va quedar clar va ser que la voluntat ferma, democràtica i pacífica de tot un poble no té aturador possible.

Ningú ha dit ni a promès que tot aquest procés sigui ràpid ni fàcil, però el que hem de tenir clar tots plegats és que el seu èxit o fracàs, només depèn de tots nosaltres. El repte d’aquest 11 de setembre l’hem de superar tots plegats amb el nostre compromís i superant les nostres incomoditats.

Joan Ramon Zaballos Rubio
Cap de l’Oposició Paeria de Lleida
Tram 84 de la Via Catalana

Setembre 2013

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres