El pressupost de les "motxilles"

El pressupost és, ni més ni menys, que una previsió de despeses i ingressos per a un any concret. I els pressupostos de la Paeria per al 2014 venen marcats per la inèrcia política de l’equip de govern dels mandats anteriors: gastar al calor del boom immobiliari en obres més o menys necessàries i/o rendibles -amb la seguretat que la ciutat ho podria pagar d’una o altra manera en el futur- i un descontrol any darrera any de la despesa corrent. 

Això ha generat unes motxilles, amb un pes excessiu sobre els comptes, que arrosseguem des de fa temps i, en conseqüència, ara continuarà afectant a les lleidatanes i els lleidatans, que l’han de pagar. 

I aquesta càrrega arriba, precisament, quan la ciutadania no pot fer més esforços fiscals i quan la Generalitat no pot complir amb els seus compromisos de pagament per culpa de la gens dissimulada intenció de l’Estat d’ofegar financerament el país per frenar la transició nacional cap a un Estat propi per a Catalunya. És a dir, per la part dels ingressos, la proposta del govern de l’Ajuntament de Lleida s’ha de basar un altre cop en la recaptació de l’Impost de Béns Immobles (IBI), Impost de Vehicles i Plusvàlua, impostos que han quedat congelats -mentre a molts altres municipis s’han abaixat- però que, malgrat tot, segueixen situant Lleida com una de les ciutats amb impostos més alts de l’Estat. 

Les motxilles per l’endeutament ens obliguen a pagar als bancs cada dia només en interessos 19.500 euros (3,9 milions de l’Ajuntament i 3,1 de l’Empresa Municipal d’Urbanisme, l’EMU) quan ens aixequem i abans de prestar cap servei a la ciutadania. Amb aquesta llosa poc camí podem recórrer per pal•liar els efectes de la crisi als sectors més febles i posar les bases per a la recuperació i el posicionament de la ciutat com a motor econòmic i com a pol turístic atractiu. 

Malgrat tot, durant tot aquest temps hem fet, fem i farem esforços per negociar unes despeses que assegurin el benestar i la cohesió social de tota la ciutadania. Enguany, la nostra prioritat ha estat treballar per unes mesures municipals que serveixin per lluitar contra l’atur (a la ciutat hi ha 11.868 aturats registrats, no ho oblidem). En el marc dels pressupostos, crec que el nostre granet de sorra amb aquest panorama ha d’anar encaminada a fer un esforç per contenir i, si es pot, ajudar a reduir, l’atur. Esperem que puguem acordar aquestes accions municipals contra l’atur amb l’equip de govern abans de la votació dels pressupostos en el Ple del proper dia 16 de desembre. 

També intentarem millorar les partides en les que es basa la cohesió social, més necessària que mai i sense oblidar tampoc aquelles que impliquin millorar l’oferta turística de la ciutat, en especial de la Seu Vella, i els aspectes directament vinculats al foment de la creativitat i la formació dels nostres joves. 

Per la nostra part, esperem arribar a un acord satisfactori i útil. Cal tindre en compte que oferim a l’equip de govern un acord que ells no necessiten, perquè tenen majoria absoluta, i que nosaltres tampoc necessitem, perquè com demostren dia a dia altres grups polítics, és més fàcil esperar assegut i criticar per criticar, que arromangar-se i treballar pel bé de la ciutadania, a costa d’haver-se de mullar i prendre posició sobre els problemes reals com l’atur. 

Però el nostre repte i compromís és afrontar reptes com els de l’atur precisament perquè són difícils, no perquè siguin fàcils. Nosaltres estem disposats a fer l’esforç perquè ens mou l’interès de servei a les lleidatanes i els lleidatans. Esperem que l’altra part també estigui disposada a fer-ho. 

08/12/ 2013