 |
| Jaume Sellés, secretari general de CCOO a Lleida. |
Article de Jaume Sellés (Secretari General de CCOO a Lleida) sobre la política actual i la situació a Lleida, publicat a SEGRE
Darrerament, la política ha estat greument mancada de
grandesa. És cert que l'hi hem vist produir una autèntica allau de gestos
grandiloqüents però res que s'assembli al que vol glossar-se aquí i, al cap i a
la fi, res que hagi aconseguit tapar la sentor generada per la immundícia que
circula a través del clavegueram humà. De polítiques d'estat, millor ni
parlar-ne, no en trobaríem enlloc. En el panorama polític nacional, tot es resumeix a una feixuga,circular i inacabable contesa faccional que, quan van mal dades, s'executa amb més
acarnissament entre companys de partit que contra els rivals. Ara
bé, de tant en tant, passen coses excepcionals, que demostren que no és cert
que estiguem condemnats a la pestilència. Sortosament, a Lleida, n'hem viscut recentment un parell i ambdues afecten de ple
la Paeria. D'una banda, el principal partit de l'oposició i el de Govern han
estat capaços de donar suport conjuntament als pressupostos del 2014 per culpa
de l'increment en mig milió d'euros de les partides destinades a polítiques
d'ocupació. Malgrat que la situació de crisi el justificaria sobradament,
l'acord ha estat possible gràcies a la tenacitat del cap de l'oposició que l'ha
hagut de fer servir tant per convèncer els seus com els contraris, davant de la
indiferència general. Poc després Zaballos anunciava la seva renúncia a
presentar-se de nou a les eleccions, sense que quedi clar si la seva
"peculiar" manera d'entendre la política ha tingut incidència en la seva decisió
personal. D'altra banda, el Paer en cap, atrapat per la voràgine del procés de
transició nacional, ha hagut de triar entre
les seves
conviccions personals i les directrius del seu partit i,
paradoxalment i inèdita, ha triat les conviccions. A diferència del regidor de
CiU, això ha tingut la conseqüència de consolidar exponencialment les seves
perspectives electorals. El seu partit tindrà enormes dificultats per
excloure'l de la cursa per la nominació com semblava acaronar en secret i, si
abans de la seva renúncia a l'escó parlamentari, semblava que qualsevol dels
cap de llista podia acabar sent alcalde de Lleida, ara tot apunta a
què la disputa es reduirà a esbrinar qui esdevé el seu primer tinent d'alcalde.
Qui ens ho havia de dir, que la política també podia ser exemplar?
SEGRE 21/01/2014
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada