Majoria a la Paeria pel dret a decidir

La sala de plens de la Paeria i la nostra moció
Foto: Humbert Ruiz
La promesa de fer una consulta que s'havia fet durant la campanyaelectoral del 2012 s'ha concretat malgrat tots aquells que ja es fregaven les mans amb un fracàs que podia dinamitar definitivament tot el projecte.
Quatre formacions polítiques (la CUP, Iniciativa per Catalunya Verds, ERC i CiU) van aconseguir pactar la pregunta i la data, amb l'impuls del president Mas. Desgraciadament la direcció nacional i parlamentària del PSC no ha volgut formar part d'aquest grup i s'ha quedat al marge d'aquest acord. Juntament amb Ciutadans i el PP.
Crec que, per entendre el valor d'aquest acord, hem de tenir molt clara la situació que es viu a Catalunya i que ni des del Govern central del PP, ni des de l'oposició del PSOE no acaben d'entendre. A Catalunya és la força de la gent, d'una gran majoria de catalanes i catalans, aproximadament un 80%, segons diverses enquestes, la que fa imparable aquest procés.
I és aquesta força popular la que ha tingut una influència decisiva en el fet que partits polítics de tan dispar ideologia siguin capaços d'arribar a un acord perquè el poble de Catalunya pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur.
En aquest context, vull destacar i agrair el gest del PSC a la ciutat de Lleida, on l'alcalde ha donat llibertat de vot als seus regidors i s'ha abstingut, mentre que altres regidores i regidors socialistes han pogut unir lliurement el seu vot favorable als dels membres de Convergència i Unió per aprovar la moció, malgrat el perill de desobeir les directrius del seu propi partit.
Avui en dia, CiU i PSC podem tenir moltes discrepàncies ideològiques i de gestió, però el progrés social passa també ineludiblement pel progrés nacional i aquells que enarboren la defensa del progressisme han d'estar en aquest moment al costat d'aquesta gran part del poble de Catalunya per aconseguir donar resposta a les seves demandes.
És clar que també ens agradaria arribar a un acord amb el Govern de l'Estat per poder fer aquesta consulta dins de la legalitat constitucional i, alhora, que també els regidors del PP a Lleida fessin el pas democràtic de permetre a les lleidatanes i els lleidatans expressar un Sí o un No a la independència de Catalunya. Això seria possible si, com han dit alguns redactors de la Constitució, se'n fes una lectura més generosa i menys restrictiva, per donar cabuda a les aspiracions del poble de Catalunya.
Però la realitat del Govern de l'Estat, la dura realitat d'aquest Govern que ens nega el diàleg, la tenim representada de manera clara en el ple de l'ajuntament de Lleida, amb el menysteniment a la moció -aquesta i d'altres- que acompanya el seu vot negatiu, fins i tot en aquells punts en els quals es demana diàleg entre els dos governs.
Desgraciadament, tenim un govern central, i tot el partit que el recolza, que es projecta en blanc i negre i en forma de nodo, encara que sigui en pantalla de plasma, i amaga el cap sota l'ala quan ha d'afrontar els reptes de la realitat social amb valentia.
Des de CiU creiem que hem de fer aquest camí amb àmplies majories, fugint del partidisme i com més persones i sensibilitats diferents hi sumem, millor. Alguns segurament baixaran una parada abans que altres, però gran part del viatge l'hem de fer junts en la defensa del dret a decidir, un mínim comú clarament majoritari entre la societat a la qual servim.
En canvi, considero un error històric que un partit que ha ocupat la centralitat política a Catalunya com el PSC es quedi fent companyia als que seuen a l'andana o que, directament o indirectament, volen sabotejar la via que ha emprès el poble català, com estan fent el PP i Ciutadans. En aquest sentit, la votació a Lleida sobre la consulta i el dret a decidir, amb les seves distàncies i particularitats, pot ser un exemple a seguir en el Parlament en el futur.
Perquè aquest viatge serà llarg i els vagons estan plens de catalanes i catalans amb una immensa il·lusió de construir un estat nou i millor.
Però per començar a bastir-lo, volem que lliurement i pacífica puguem comptar a les urnes si el procés cap a la independència té el suport de la majoria necessària per fer-ho.
Ho veurem el 9 de novembre.


Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres