I am a Catalan

"I am a Catalan" és la famosa frase inicial del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides, el 24 d'octubre del 1971. Va ser un discurs que va fer amb motiu de l'estrena de l'himne a les Nacions Unides que ell mateix havia compost. Aquesta setmana a la Sala Montsuar de l'IEI s'ha inaugurat una exposició que, sota el nom de Pau Casals i l'exili , ens mostra aquest famós discurs i moltes altres coses de la seva vida durant el període del 1939 al 1973. Ningú dubta que Pau Casals va ser un geni de la música i un virtuós del violoncel. També molta gent sap i coneix la seva postura en defensa de la identitat catalana, que va fer que fins i tot li proposessin ser el president de la Generalitat de Catalunya a l'exili el 1954, després de la dimissió de Josep Irla. Ell, però, no ho va acceptar. El que no és tan conegut pel gran públic sobre la seva vida és el grau de compromís i actitud envers els refugiats durant tot el període de l'exili. Aquest és el tema principal de l'exposició de l'IEI. Una exposició farcida de molts documents de l'època en els quals es pot comprovar el seu grau de compromís amb els refugiats espanyols a l'exili. Ell mateix va deixar clar que en aquells moments "hi ha coses més importants que la música", i es va dedicar en cos, ànima i molts diners a ajudar a la gent. Va actuar com una autèntica ONG de l'època repartint diners, aliments i medicines per on podia. Feia concerts només per recaptar diners que després repartia entre els més necessitats i deixava constància de tots els ajuts en llarguíssims i precisos llistats. Pau Casals va ser un home exemplar i compromès amb la gent i el seu país. Seguint el seu desig de no tornar a Catalunya fins que recobrés les seves llibertats, va morir el 22 d'octubre del 1973 a San Juan de Puerto Rico. Les seves despulles no van tornar a terra catalana fins al 9 de novembre del 1979. Per a mi Pau Casals és un gran símbol del passat però també del futur de Catalunya i reconec que cada vegada que veig les seves imatges del discurs "I am a Catalan" a les Nacions Unides, m'espurnegen els ulls.

SEGRE 09/02/2014



En el minut 4:35 comença la part del discurs que comento a l'article



Comentaris