I ara contra l'ANC

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que es va constituir el 10 de març del 2012, té com a objectiu la independència de la nació catalana per mitjans democràtics i pacífics. Dins de l'ANC, hi trobarem diferents sensibilitats polítiques però totes tenen com a denominador comú la defensa de la independència de Catalunya per mitjans democràtics i pacífics. Aquest objectiu bàsic i general fa que des de bon principi hagin vetllat molt per no caure en el partidisme polític i per ser el màxim transversals possibles dins de la societat. Ara mateix hi ha més de 500 assemblees territorials que donen resposta arreu del país a la demanda d’independència. Aquesta força creixent que és l'ANC i que ha demostrat de manera reiterada la seva capacitat de convocatòria, està ara en l'objectiu dels que volen aturar -com sigui- el procés sobiranista a Catalunya. Fins fa molt poc des dels poders fàctics de Madrid es creia que tot aquest procés que es viu a Catalunya, només necessitava desmuntar dos peces per liquidar-lo definitivament: el President Mas i TV3. Però després de passar-se mesos amb un atac brutal contra aquests dos objectius, ara des de la caverna han començat a comprovar que aquest engranatge català té moltes més peces i que n'hi ha una d'especialment potent: l'ANC. La capacitat de mobilització de l'ANC, i sobretot el seu caràcter transversal que ha arribat a totes les capes de la població, es veuen ara com els nous objectius a atacar. Les peticions des de Madrid demanant-ne la il·legalització, s'han traduït, a Catalunya, en un augment de més de 3.000 altes a l'associació en pocs dies, entre les quals la meva. Aquesta reacció ciutadana hauria de fer veure a Madrid i a la resta de capitals europees que el que passa a Catalunya és molt més ampli, transversal, pacífic i democràtic del que creuen ells. I crec que això és precisament el que ara més preocupa la caverna: comprovar que darrere d'aquest procés no hi ha només un President, una televisió o uns partits polítics, sinó que hi ha centenars de milers de ciutadans de diferent ideologia, raça, creença o condició social que volen decidir en pau el seu futur.

SEGRE 23/03/2014

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres