Un diumenge especial

Cues per votar el 9N

diumenge passat va ser molt especial per a mi. Vaig tenir la gran sort de poder ser president de mesa a l'acte participatiu del 9-N. Vaig passar un dia fantàstic a l'IES Ronda al costat dels meus magnífics companys de mesa: la Mariona i el Kiko. El mateix dia, però d'ara fa 25 anys, queia el mur de Berlín. Una vergonya històrica que havia durat 28 anys i que jo havia conegut de manera personal diverses vegades. És evident que hi ha moltes i importants diferències entre el que va passar a Alemanya fa 25 anys i el que està passant actualment a Catalunya. Però també és veritat que hi ha alguns punts en comú. M'explico. Una paraula que s'escoltava molt a Alemanya quan es parlava de la possible reunificació de les dos alemanyes i que ara també escoltem sovint a Espanya era la paraula mai . Recordo un catedràtic d'història de la Freie Universität de Berlín que em deia: "el Traum (somni) dels alemanys per la reunificació és l' Albtraum (malson) dels aliats. Els aliats mai acceptaran la reunificació!". El mateix comentari l'escoltem ara quan es diu que Espanya mai permetrà que Catalunya sigui independent i que el nostre somni és impossible. Què va passar, per tant, per canviar el que semblava impossible? Doncs que molta gent de tot tipus va començar a sortir al carrer de manera reiterada i cada vegada més massiva a Leipzig, Dresden, Berlín de l'Est... reclamant més drets i llibertats. A partir d'aquell moment els polítics i les seves lleis van anar a remolc de la voluntat de la gent, fins a arribar a la caiguda final del mur. Veient aquest diumenge gent emocionada, contenta i esperançada davant de l'urna i sabent que arribar fins aquí ha estat molt i molt difícil, vaig reviure la mateixa emoció de fa 25 anys, quan veia les imatges de la gent emocionada i incrèdula creuant el mur. Els alemanys van sortir al carrer per un futur millor i ho van aconseguir. 25 anys després una mare a Lleida feia que la seva filla de pocs anys introduís el vot a l'urna. I en veu baixa li deia: "Ho fem pel teu futur, Laia!". Em vaig emocionar.
SEGRE 16/11/2014

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres