Marc Márquez i Andorra

Marc Márquez emocionat, durant la roda de premsa
Aquesta setmana molts seguidors i fans de Marc Márquez - jo un d'ells- havíem rebut una notícia que ens deixava trastocats: segons un diari andorrà, el nostre estimat pilot de Cervera havia sol·licitat la residència al Principat d'Andorra, per poder pagar així menys impostos dels que hauria d'abonar a la hisenda espanyola. Per ser justos, s'ha de dir que ni seria la primera persona que ho hauria fet ni és res il·legal. Ell, com altres esportistes i gent del món de la cultura, s'hauria pogut aprofitar d'una legislació com l'andorrana que permet aquests beneficis fiscals a les persones que són qualificades "d'alt interès cultural, científic o esportiu", encara que no s'hagi residit mai al país. A partir d'aquesta informació, l'enrenou que es va organitzar fins que van arribar les seves darreres declaracions dient que pagaria els impostos a Espanya va ser molt gran i digne d'anàlisi. Jo respecto que cada persona organitzi les seves finances de la manera que cregui més convenient, sempre i quan no sigui il·legal. Per desgràcia, al món els paradisos fiscals existeixen, i existeixen perquè la gent i les empreses els fan servir. Per tant, a l'hora d'enfrontar-se a la pregunta: on he de pagar els meus impostos?, només podem apel·lar al compromís i a l'ètica personal de cada individu. Recordo en aquest sentit les paraules de Toni Schumacher, el polèmic porter de la selecció alemanya, quan deia que ell, a diferència d'altres esportistes, volia pagar tots els seus impostos a Alemanya per així tenir tot el dret del món a queixar-se i exigir tot allò que creia adient per millorar el seu país. O podríem plantejar-nos una altra reflexió: les persones que tenen els seus diners en paradisos fiscals estarien disposades a ser operades en els hospitals d'aquests països? I els agradaria deixar de col·laborar en el pagament de la pensió als mestres que els han ajudat a ser els millors?
Estaria bé que els personatges que són referents per a tanta gent, i sobretot per als joves, prenguessin nota d'actituds com la de Toni Schumacher o de la del Marc, emocionat, aquest darrer divendres.

SEGRE 14/12/2014

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres