Austràlia: el veí de sota. (I)

Niu de termites a Austràlia
Foto: JR Zaballos

Article revisat i ampliat del publicat al diari La Mañana el 9 d’octubre de l’any 2000.

20 d’abril de 1770. Un mariner sota el comandament del capità J. Cook desembarca en les actuals terres australianes. En veure un animal amb cara de gos, que dóna salts sense parar al seu voltant, es dirigeix a un aborigen i li pregunta: Què és això?

L’home sense dubtar-ho ni un moment li contesta: Kan-ga-roo!

Amb aquesta resposta el cangur acabava d’entrar en les pàgines de la zoologia. Possiblement aquell aborigen va ser el primer en patir la incomprensió dels forasters, una incomprensió que es va arrossegant fins el dia d’avui.

El nostre amic aborigen, de fet, es limitava a dir-li al mariner: No t’entenc!

Dibuix aborigen sobre pedra
Foto: JRZaballos

Aquesta curiosa anècdota il·lustra les dificultats que de bon principi es van establir entre els aborígens i els colonitzadors. Fins i tot ara, 230 anys després d’aquest incident, en plens Jocs Olímpics de Sydney, encara es parla de la seva integració dins d’una de les societats més avançades del nostre planeta. Una integració que sembla venir més de la mà de l’esport, com en el cas de la medalla d’or de l’aborigen Cathy Freeman, que de la mà dels polítics.

Cartell que avisa del risc de cocodrils a la zona
Foto: JRZaballos

Els aborígens, uns 460.000 (el 2% de la població), són gent acostumada a viure a l’aire lliure, en l’Outback (la zona desèrtica de l’interior), sota situacions climàtiques i d’alimentació ben difícils, topa sovint davant d’una societat evolucionada cap a la comoditat més extrema. L’atur, l’alcoholisme i la falta d’integració en les relacions que marca el sistema capitalista, cauen com una llosa sobre les mínimes aspiracions aborígens de poder viure segons els seus principis i valors.

(De fet no serà fins el febrer de 2008 que el primer ministre australià Kevin Rudd, demani disculpes públicament pel “maltractament històric” al que es va sotmetre als aborígens australians.)

L'agilitat dels cocodrils per agafar menjar
Foto: JRZaballos

Les autoritats australianes d’una ciutat preocupada pel benestar dels aborígens es van quedar de pedra quan van poder comprovar que els habitatges socials que havien construït per als aborígens de la zona, eren utilitzats com a magatzem i de rebost, mentre ells passaven les nits al ras, ajaguts al jardí de la casa. Aquesta manca de comprensió entre uns i altres, no queda reduïda a la relació entre els australians blancs i els aborígens, els turistes també en són un bon exemple.

Ayers Rock - Uluru
Foto: JR Zaballos

La zona turística per excel·lència d’Austràlia: Ayers Rock (nom en anglès) o Uluru (nom original aborigen) està plena de rètols en els que es demana als turistes que s’abstinguin de pujar a la famosa roca vermella del mig del desert. En els rètols explicatius en diferents idiomes, es demana que no es pugi a la muntanya, ja que es tracta d’un lloc sagrat per als aborígens. No els agrada gens que la gent faci l’ascensió a l’Uluru. Un es pot preguntar per què no ho prohibeixen directament i s’estalvien tants precs i explicacions. El motiu és clar: es tracta d’un lloc al bell mig de l’Outback australià, en el que no hi ha pràcticament res més a visitar que pugui atreure a tants turistes com ho fa aquesta mítica roca. 

Els aborígens que cobren per l’entrada a aquest parc nacional, temen que si prohibeixen la pujada a la roca, els turistes perdin l’interès en anar-hi. Resultat de tot això: centenars de turistes pujant muntanya amunt fen cas omís dels rètols i els precs dels aborígens. Tan sols uns quants sensibilitzats pel respecte a les altres cultures ens quedem mirant la roca, sense pujar-hi i gaudint dels seus voltants.

Cua de gent que puja al cim de l'Uluru
Foto: JR Zaballos

Els que es limiten a pujar i baixar de la roca sense preocupar-se dels magnífics racons que es troben als seus peus, es perden, per exemple, la curiosa vista d’una cova sagrada amb la forma exacta del sexe femení. La cova en llengua aborigen es diu: Mala puta. I aquí sí que els aborígens no s’estan de precs. Fer una foto a aquesta cova sagrada està sancionat amb una multa de 5.000 dòlars australians (3.000 euros actuals). Sembla que volen deixar molt clar clar que amb el sexe i la religió no s’hi juga!

I si volen una activitat més tranquil·la i relaxada es poden arribar a Ballarat. Prop d’allà, a Sovereign Hill poden reviure els millors temps de la febre de l’or que també es va viure a Austràlia. 

Sovereign Hill és la 

reproducció de tot un poble dedicat a la recerca del preciós metall. És un bon parc temàtic dedicat a l’or per passar-hi tot el dia amb la família. Hi ha un museu de l’or i també poden provar sort fent panning  (és la tècnica que consisteix a omplir amb sorra i graveta aurífera una ampla paella de poca profunditat) i trobant el seu propi nugget (pepita d’or).

Sovereign Hill,
un lloc on viure la febre de l'or.

Pepita d'or i no precisament petita!
Foto: JR Zaballos

Diari La Mañana 09/10/2000

Articles relacionats: 
1- Austràlia (II): aborígens i ex convictes
2- Lerida, Gunning, Austràlia