Pel company Abel

Minut de silenci recordant Abel Martínez
davant la Paeria de Lleida
Era professor interí, com ho vaig ser jo. Li va tocar anar a treballar a una altra ciutat que no era la seva, com vaig fer jo. Va sortir a ajudar una companya de feina, com he fet jo a vegades. L'Abel, però, per desgràcia no tornarà a fer classe, jo, per sort, sí. Malgrat els dies que ja han passat des del terrible incident de l'IES Joan Fuster encara el meu cap dóna voltes sobre tot el que ha passat i tot el que he escoltat i llegit sobre aquest drama. Res, absolutament res, em dóna una resposta satisfactòria. Tot em deixa un nus a l'estómac i una sensació de frustració difícil de definir. Per desgràcia no és el primer article que escric per fer-me ressò d'alumnat i professorat mort en un centre educatiu.
A altres països que sovint agafem com a referència educativa, també han patit de manera reiterada aquests atacs impossibles d'entendre. Les massacres amb desenes de morts que han passat en països com Noruega, Finlàndia, Alemanya i massa sovint els Estats Units, són una referència que no podem oblidar. Com és possible que en societats anomenades avançades es puguin cometre aquests tipus d'actes? Què ens està passant en les societats del primer món? He llegit moltes respostes i explicacions. No sé quines són les correctes, si és que n'hi ha alguna. Jo no tinc cap recepta màgica. Només detecto coses que no m'agraden i que crec que no ajuden a arreglar el problema de la violència a les aules: augment exponencial de la venda de videojocs d'extrema violència, gent assistint impertèrrita cada cap de setmana a actes esportius on s'insulta, s'amenaça i fins i tot s'agredeix a jugadors i àrbitres menors d'edat, augment de les amenaces al professorat que no vol tancar els ulls a les incorreccions d'alguns alumnes, programes televisius amb gran dosi de violència verbal per augmentar el share... Si això ho acceptem diàriament sense protestar, no estarem facilitant entre tots que un cas com aquest pugui tornar a passar? No hauríem de començar a acceptar el compromís personal en contra de la violència, abans de barallar-nos cercant una culpa externa que ho expliqui tot?

03/05/2015

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare