Records de Paeria


Passejant pels carrers de Lleida
durant la Festa Major
Foto: Humbert
Reconec que tinc una sensació estranya. Després de quatre anys a la Paeria, aquest serà el primer cap de setmana en què no hauré d'estar pendent dels actes culturals, esportius o festius que se celebren a la ciutat. És una sensació estranya i contradictòria. Per una part tinc un sentiment d'alliberament, però per l'altra hi ha també una certa nostàlgia de no tornar a compartir aquells moments dels sopars de germanor de les festes majors, dels nervis en els partits de futbol, bàsquet o hoquei, o de comentar amistosament amb els organitzadors alguna de les mil activitats que organitza la societat civil lleidatana.
Participar de tot això t'ajuda a entendre millor la teva ciutat i la seva gent i t'ajuda a estimar-la i a valorar-la més. En aquest sentit dono les gràcies a totes les persones que amb paciència infinita m'han explicat les característiques de cada barri, de cada partida de l'horta, de cada associació o acte organitzat als que he assistit durant tot aquest temps. Tots ells han construït un mosaic de records inoblidable. També m'emporto els records d'aquells ciutadans que m'han vingut a veure al despatx o que sovint m'han parat pel carrer per expressar-me els seus problemes, agraïments, queixes o propostes per a millorar la ciutat.
La ciutat la fem entre tots, la gaudim entre tots i la patim entre tots, per tant, tothom és necessari i imprescindible per a millorar-la. Un espai del meu cor queda reservat per a tots aquells funcionaris de la Paeria (administratius, tècnics, conserges, guàrdies urbans...) que durant aquests quatre anys m'han tractat més com a un amic que com a un regidor i que, quan vaig fer públic que no repetiria en el proper mandat, els seus comentaris i paraules d'agraïment em van fer emocionar.
M'emporto una motxilla plena de bons records; de dolents, tot i que sempre hi ha algú interessat que te n'emportis uns quants, sento dir-li que no ho ha aconseguit. La meva motxilla de la Paeria és plena a vessar i només de bons records!

SEGRE 14/06/2015

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres