Mestres en improvisació


Presentación de la llista unitària
Quan vaig començar a estudiar la cultura alemanya, em vaig trobar amb un aspecte que per a mi era atípic i difícil de gestionar: tot s'organitzava amb molta antelació. En un país en el qual estem acostumats a apuntar-nos a les activitats el dia abans i si podem fins i tot el mateix dia, era molt difícil haver de planificar a setmanes i mesos vista el que volies fer o a on volies anar. Quan a casa nostra per Setmana Santa no pots demanar els catàlegs de viatges de l'estiu perquè "encara és aviat", a Alemanya ja tenen impresos els de l'hivern. Així com altres diferències culturals i de funcionament que vaig copsar al començament dels meus estudis, amb el temps s'han anat diluint o assemblant, en el tema de la improvisació continuem sent els autèntics mestres. No vull afirmar si la previsió és millor que la improvisació o viceversa, només constato que són dos maneres de fer amb els seus avantatges i problemàtiques. Les negociacions polítiques de cara a les properes eleccions del 27 de setembre en són un exemple de llibre. Els comentaris i les decisions que s'han anat dient i prenen en els darrers mesos, han implicat adaptar-se a nous escenaris de la nit al dia, i fins i tot retornar al punt de partida (en cas de la llista única). Això despista a propis i estranys, però, si se sap gestionar amb habilitat, pot ser una tàctica demolidora per aconseguir els teus objectius. Al "procés català" l'han enterrat mil vegades, però aquesta capacitat d'anar gestionar improvisadament totes les traves que hem tingut l'ha mantingut molt viu fins a dia d'avui. Els alemanys han improvisat molt poc al llarg de la seva història. Ho van fer un dia els polítics de la RDA traient una llei a corre-cuita sobre la possibilitat de poder sortir a l'estranger. Les presses van fer que fos malinterpretada pel portaveu del govern i que donés una resposta improvisada a un periodista sobre la llei. Resultat: el Mur de Berlín va caure aquella mateixa nit! Si nosaltres som uns reputats mestres en improvisació, és evident que podem fer caure el que faci falta, no?
SEGRE 26/07/2015



Moments en els que Günter Schabowski improvisa la resposta a la pregunta d'un periodista. Al final diu "unverzüglich" (immediatament). Ell creia que la llei ja havia entrat en vigor i va fer que aquella nit la gent sortís al carrer per creuar el mur. Hores després queia el Mur de Berlín.

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres