On anem a l'estiu?


Espectacular situación de la Kehlsteinhaus
Foto: JR Zaballos

Els que em coneixen i els meus lectors saben que m'agrada molt viatjar i que ho faig sempre que puc. Quan conec personalment les persones que em pregunten on poden anar a l'estiu, miro de recomanar-los alguna destinació que respongui als seus gustos i interessos. Això, però, no sempre és fàcil. 
Avui els faré uns suggeriments de viatge més objectius. He mirat detingudament les visites que han rebut els més de 60 articles que he escrit sobre viatges. El resultat m'ha sorprès però és producte de l'objectivitat de milers de lectors dels meus articles. La llista de les 7 destinacions més destacades són: en primer lloc i de manera molt destacada, hi ha la visita a la Kehlsteinhaus. El Niu d'Àligues que va fer construir M. Bormann pel 50 aniversari de Hitler i que es troba a dalt de tot d'una muntanya prop de Berchtesgaden (Alemanya). Un dels pocs edificis nazis que va quedar pràcticament intacte després de la guerra i que gaudeix d'unes vistes extraordinàries. 
El mític cotxe vermell italià
Foto: JR Zaballos

El segon destí és la meca dels amants de l'automòbil: el Museu Ferrari a Maranello, prop de Bolonya. El mite del cotxe vermell des del seus inicis fins a l'actualitat. La tercera proposta ens queda més lluny i és més anecdòtica: la Lerida d'Austràlia. Una zona a les antípodes de casa nostra que porta el nostre nom i, segurament, no per casualitat. 

Un antic mapa australià on surt: Lerida
Foto: JR Zaballos


La quarta proposta torna a tenir relació amb el nazisme i fa referència al castell de les SS a Wewelsburg (Alemanya), un castell poc conegut però bàsic per entendre la ideologia del nazisme. La cinquena opció són les estepes de Mongòlia. Paisatges únics i solitaris amb poblacions nòmades molt acollidores. 



Cel·les de càstig a Terezin
Foto: JR Zaballos

La sisena destinació és Terezín (Theresienstadt), un camp de concentració atípic prop de Praga que es va fer especialment conegut per la visita que hi va realitzar la Creu Roja el juny del 1944. Els nazis els van fer creure que era un lloc molt agradable per als deportats! 

I la darrera recomanació és l'anomenat Antelope Canyon (Canyó de l'Antílop), un canyó que és una galeria de llums i formes espectaculars modelades pel vent a la pedra sorrenca. Es troba a la Nació Navajo d'Arizona, prop de la ciutat de Page (EUA).

L'aigua, el vent i el sol juguen amb la sorra
a Antelope Canyon
Foto: JR Zaballos


SEGRE 13/07/2015

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres