Pau Gasol i Gerard Piqué

R. Fernández, G. Piqué, P. Gasol, C. Puyol
A. Iniesta, B. Krkic i M. Belmonte
La situació en l'àmbit esportiu de Pau Gasol i Gerard Piqué és força semblant: els dos esportistes catalans ho han guanyat tot en els seus respectius equips i també jugant amb la selecció espanyola. Els dos han dit i han fet en l'àmbit esportiu i personal el que han cregut més adient, però ha estat a partir d'aquí que s'ha creat la gran diferència de tracte entre l'un i l'altre entre bona part dels mitjans de comunicació de Madrid i aficionats espanyols. Des de la capital, es veu Gasol com el símbol del català bo i Piqué com la viva imatge del mal català . Gasol, a Madrid, es mereix portades als diaris amb frases com "Héroe nacional" o "Jugar con mi país es un orgullo". Evidentment, Piqué no surt a cap portada d'aquests diaris. Només surt en pàgines interiors i el motiu és criticar la seva postura catalanista pel fet de penjar fotos de les seves assistències a les manifestacions de l'11 de setembre o ser crític amb el Real Madrid. Això ha portat al fet que Piqué, en els darrers mesos, sigui xiulat durant tot el partit per molts seguidors de la selecció espanyola. Tot i els intents dels companys i del mateix entrenador de la selecció, demanant que parin de xiular-lo i recordant el seu compromís professional de sempre amb l'equip, res ha servit per parar els xiulets. El públic el xiula per ser un jugador català que no actua com a ells els agradaria, encara que ajudi a fer guanyar la Roja. Gasol, en canvi, és un català acceptat perquè fa guanyar Espanya i manté a distància qualsevol apropament a un sentiment catalanista que pugui incomodar el gran públic espanyol. El judici mediàtic és clar: pots ser català fins a un punt que no molestis, o millor fins i tot si marques distàncies amb qualsevol element que es pugui interpretar com a favorable a la independència. Si ets un català que vols viure tal com et sents i expressar el que creus, has de desaparèixer del camp i no molestar. Un és el català bo i còmode , l'altre és el mal català i incòmode . Els dos són grans esportistes i professionals, els dos admirables, però hi ha una Espanya curta de mires que només veu les coses d'un sol color: o estàs amb mi o contra mi.

SEGRE  18/10/2015

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres