No era suflé

Acudit de Faro de juliol del 2010! 
Finalment Madrid ha comprovat que el famós suflé catalán del procés independentista és més dur i estable del que desitjaven. Des de Catalunya hem estat molts els que hem intentat explicar a la gent de la resta de l'Estat que el que estava passant a Catalunya era molt més que una simple ocurrència d'Artur Mas amplificada per una TV3 a les ordres de CiU. Recordo especialment la xerrada de Mas a Madrid, després de l'11 de setembre de 2012 i pocs dies abans de reunir-se amb Rajoy per parlar d'un possible pacte fiscal. Vaig anar a Madrid a escoltar Mas i també vaig parlar amb madrilenys sobre el tema català. No entenien res i consideraven que era una cosa molt puntual de Mas, sense suport social. Creien que, una vegada defenestrat Mas, tot cauria com un castell de cartes o es desinflaria com el suflé. El suflé, però, s'ha tornat torró d'Alacant, quan Junts pel Sí i la CUP han presentat una resolució al Parlament per endegar el procés cap a una futura República catalana. Ara, a Madrid, els costa de pair que aquells que segons ells van perdre les eleccions siguin els que marquin la pauta de la política catalana i, de retruc, de l'espanyola. Ara tot són presses per reunir-se PP, PSOE, Ciudadanos i Podemos, per veure com fan front al reto secesionista . Després de més de quatre anys de silencis i de creure que traient rendiment als temes de corrupció dels Pujol i de CDC acabarien amb Mas i el procés, ara veuen que la cosa avança sense aturador. Durant més de quatre anys s'ha ignorat olímpicament la voluntat de dos milions de catalans i catalanes que han sortit al carrer reivindicant un altre futur per al seu país. I el que encara és més greu: s'ha ignorat que quasi un 80% de la població catalana volia decidir aquest futur amb un referèndum pactat amb l'Estat. Es van equivocar amb el suflé i ara canvien el llarg silenci i els nos per crits i amenaces. No crec que aquesta sigui la millor manera de seduir els ciutadans catalans per creure que, continuant dins d'Espanya, estarem millor. Si no t'entenen, no t'escolten i, a més a més, t'amenacen, el millor que es pot fer és marxar i començar una nova vida.
Article a SEGRE 01/10/2015

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres