Aquí negre, allà blanc

I ara a negociar...si poden

El nivell de cinisme que hem viscut aquesta setmana és d’escàndol i el més segur és que continuï. Fins diumenge passat llegíem i escoltàvem constantment des de mitjans de comunicació i analistes polítics de Madrid –també d’alguns catalans– les lloances cap a la CUP pel fet de ser absolutament fidel al seu programa electoral i dificultar al màxim que Mas sigui de nou president de la Generalitat. D’altra banda, els esforços de Mas i de Junts pel Sí per arribar a un acord de govern amb la CUP eren vistos com a ganes de mantenir-se al poder a qualsevol preu, personalismes fora de lloc i baixades de pantalons. Però diumenge passat al vespre, quan els resultats de les eleccions espanyoles dibuixaven un mapa política encara més complicat que el català, el discurs d’aquests mateixos diaris i analistes va girar com un mitjó. Ara es demana a Podemos (a diferència del que es demanava a la CUP) que no sigui fidel al seu programa electoral i renunciï al referèndum català, que no tingui línies vermelles i que accepti negociar amb el PSOE. Al PSOE –amb fortes baralles internes– se li demana que tingui sentit d’Estat i que ajudi a tenir un govern estable que tranquil·litzi els poders econòmics i la troica. Ciudadanos i el seu líder A. Ribera s’ofereixen a PP i PSOE per “salvar la unidad de España”. Per cert, Ciudadanos va ser la gran decepció electoral i tàctica, de tots aquells que volien aquest partit com a crossa de PP o PSOE per a governar, parar l’independentisme i així mantenir l’statu quo actual. I finalment l’actitud de M. Rajoy i del PP es valora com a capacitat negociadora, sentit de la responsabilitat i defensa del bé comú. En resum: a Catalunya i a Espanya tenim el mateix panorama polític, però amb dos vares de mesurar ben diferents. Tot és negre i un desastre si es tracta de treballar per a la independència de Catalunya, però tot és blanc i lloable i queda justificat si és per a salvar la unitat d’Espanya i l’estabilitat dels poders fàctics. Cal prendre nota de tot això, mentrestant, permetin-me que els desitgi molt bon Nadal i un 2016ple de felicitat i paciència. Ens faran falta! 

SEGRE 27/12/2015