Mòbil de la guarda

Aquesta setmana s’està celebrant a Barcelona la fira més important de Catalunya: el MWC (Mobile World Congress). Els números que es mouen al voltant de la fira així ho demostren: 2.100 empreses representades, uns 100.000 assistents i un impacte econòmic d’uns 460 milions d’euros. Per si no saben ben bé si 460 milions d’euros és molt o poc a nivell municipal, només cal recordar que aquesta quantitat equival a unes tres vegades el pressupost anual de tot l’Ajuntament de Lleida. Amb menys d’una setmana a Barcelona, es mouen més diners que en tres anys a Lleida! 
Alguns poden dir que tot això és molt exagerat tot i que moltes ciutats del planeta es vendrien l’ànima per poder organitzar-la. Però la importància d’aquesta fira de mòbils està directament relacionada amb la creixent dependència que els éssers humans fem d’aquest petit objecte. D’aquí el seu èxit. 
Fa uns pocs anys era difícil de creure que un telèfon pogués funcionar sense fils, fer fotos o enviar missatges a temps real. Fa només cinc anys era impensable que un professor acceptés que el seu alumnat fes servir un mòbil durant la classe. Ara, jo mateix faig les classes amb els mòbils a sobre la taula sense problema i fins i tot elaboro exercicis que es responen amb el teclat del mòbil. I això es pot fer des de l’aula però també poden continuar practicant-ho fora d’ella. El mòbil ja ha passat a formar part essencial de les nostres vides i costa molt conèixer algú que no en tingui cap. Dins d’aquests petits aparells hi ha gran part de les nostres vides i moltes de les nostres dades personals. Des d’un mòbil estem connectats al món i podem dir, criticar, opinar o enviar imatges d’una punta a l’altra del planeta. Comentaris o fotos enviades des de mòbils han provocat dimissions, crisis polítiques, denúncies, separacions matrimonials, setmanes de debats mediàtics… 
El mòbil ja no és un objecte neutre, ni és un objecte tecnològic més, ja ha passat a ser el nostre “àngel de la guarda”. El mòbil és el que ens protegeix de qualsevol mal, el que està sempre al nostre costat amb els bons i mals moments, amb el que ens sentim acompanyats i segurs, el que ens fa sentir que portem a sobre a la gent que més estimem, el que ens permet dir tot el que pensem i sentim a nivell personal o al món. 
En resum, no he vist gent més desesperada i preocupada, que aquella que amb cara de pànic, et mira i et diu: no sé on he deixat el mòbil!.
Jo, en vista d’això, de tant en tant ja vaig dient: Mòbil de la Guarda,/ dolça companyia,/no em desempareu de nit ni de dia./No em deixeu sol perquè em perdria.

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres