Més enllà dels idiomes



Aquesta darrera setmana he assistit al VI Fòrum de la EOICAT (Associació de Professorat d’Escoles Oficials de Catalunya) a Tarragona. El lema era:  Les EOI més enllà dels idiomes. Aquest lema pretenia analitzar els nous camins que va agafant l’aprenentatge dels idiomes dins de les EOI. He escoltat amb molt d’interès a altres companys i especialistes de diferents àmbits de la comunicació que també ens han donat la seva opinió de com creuen que aniran les coses en un futur pròxim. Després d’escoltar uns i altres i comprovar també el que passa cada dia a l’aula, crec que l’aprenentatge de les llengües estrangeres està agafant dos camins ben diferenciats. Per una part tenim a un alumnat necessitat d’aprendre de la manera més ràpida, pràctica i còmode possible un idioma i que això quedi ben certificat en un títol que li permeti trobar feina amb més facilitat o ser més competitiu en el seu món laboral. A l’altra banda tenim a gent sense pressa que vol gaudir del procés d’aprenentatge en les seves diferents etapes i que vol anar descobrint tot allò que s’amaga darrera d’una llengua: cultura, societat, història, costums, tradicions… en resum tot allò que fa que aquesta llengua reflecteixi una altra manera de veure i entendre el món. Els dos camins no tenen perquè ser excloents i estaria bé que sovint fossin complementaris, però els fets demostren que aquests casos són més aviat minoritaris. Aquesta situació explica de manera molt clara l’allau de nous sistemes d’aprenentatge que han anat sorgit de la mà de les noves tecnologies. Ara podem aprendre una llengua constantment gràcies al mòbil i als milers d’APPs que hi ha en aquest sentit. Podem fer cursos on-line, skype amb gent nadiua o practicar la llengua amb gent de tot el món gràcies a les xarxes socials. En aquest sentit la tecnologia avança a velocitat de vertigen i aviat tindrem bons traductors a temps real del que volem dir i del que ens diuen, sense necessitat de fer cap esforç mental. Aquesta realitat existeix i dóna resposta a unes necessitats concretes, però crec que ens farem un flac favor, tant a nivell personal i com a societat, si ens quedem només amb això. Des de l’ensenyament públic intentem donar resposta a aquestes necessitats pràctiques, però mai renunciarem a la vessant social i cultural de la llengua, ans al contrari, intentarem sempre fomentar el fet que aprendre un idioma no és una qüestió de rapidesa i de comoditat, sinó que és un viatge acompanyat d’amics, ple d’aventures i plaers que ens faran gaudir d’un món més divers i més ric. Ens agradaria que ens acompanyessin a creuar aquesta porta i anar més enllà per a descobrir un món ple de colors. Una diversitat de colors que no poden ni arribar-se a imaginar!

Article publicat a HOLA LLEIDA 18/04/2016

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres