Ni nazi, ni violent, ni anti-espanyol.


Acudit de Manel F.
Jo no sóc pas res de tot això, i la gent que em coneix –de tots els colors polítics– ho pot corroborar. Em veig, però, obligat a fer aquesta declaració pública, ja que d’aquí a poc escoltarem aquestes acusacions com a conseqüència del relat que s’està construint des de fa temps a Madrid contra els independentistes.
Finalitzada la falsa operació diàleg del Govern central, ara es tracta d’anar preparant el terreny dins de l’opinió pública espanyola, per poder justificar qualsevol tipus d’acció que es pugui dur a terme contra la gent que vol votar, pacíficament i democràticament.
Jo sóc dels que ja demanava públicament diàleg fa cinc anys, quan Artur Mas va anar a Madrid a reivindicar el pacte fiscal. Sorprèn molt que ara tots aquells que des de Madrid han parlat durant anys d’un suflé creat per Mas i TV3 vegin el tema català con un torró d’Alacant, que s’ha d’esmicolar a trompades. Quina autocrítica hi ha a aquest llarg silenci de cinc anys, per part de periodistes, analistes i intel·lectuals que han menyspreat les reiterades demandes de molta gent de Catalunya? Cap ni una! Ara només hi ha peticions de mà dura per parar com sigui les demandes del Parlament de Catalunya. I ja sé que a molts els costa de pair el que no em canso de repetir: ni odio Espanya ni els espanyols. Una altra cosa ben diferent és ser molt crític amb els governs que ha tingut i que té Espanya. I crec que ara hem arribat a un punt que és millor viure com a bons veïns que com a parella eternament enfrontada i barallada.
Ja sé que seria molt fàcil reduir-ho tot a l’odi i al radicalisme, que és precisament en el punt on alguns volen que ens trobem. Aquests sentiments ho podrien justificar tot. Però cal recordar que en la política no hi ha impossibles. I això els ho diu algú que va viure el Mur de Berlín assegurant que mai veuria una Alemanya reunificada! I els que estaven en contra d’això al principi eren els Estats Units, Rússia, França i la Gran Bretanya. I malgrat tot es va aconseguir, i sense violència. En resum: ni nazi, ni antiespanyol. Només sóc algú que vol votar en pau i que es pugui parlar de tot. Fins i tot dels impossibles.

Entrades populars d'aquest blog

Neumünster

Al pare

Ni dretes, ni esquerres